Des que va ser reconeguda com a millor biblioteca pública del món, la Gabriel García Márquez s’ha convertit en un reclam de moda per a Sant Martí de Provençals. Els dies posteriors al premi, encara a l’agost, l’equipament va registrar pics de més de 3.000 visitants diaris, prop del triple del que era habitual. Què significa per a aquest barri popular que una biblioteca (i l’edifici singular que l’allotja) pugui esdevenir un atractiu turístic? L’èxit es traduirà només en efectes positius?
Orgull o por a l’èxit?
“Fins ara el màxim pol d’atracció del barri era la comissaria de la Policia Nacional de la Verneda”, compara l’Associació de Veïns per il·lustrar l’orgull que senten per la biblioteca. Pel president de l’entitat, Toni Santos, reemplaçar un referent per l’altre és, d’entrada, “un motiu de joia” i destaca que l’equipament ha posat el barri “en el mapa”.
L’interès que ha suscitat entre ciutadans de Barcelona i també de fora que hi van expressament per conèixer l’espai l’entoma com una oportunitat: “Fa molts anys que estem treballant per construir aquí un pol cultural molt potent. No crec que equipaments com aquests generin conflictes”.
Una massificació “excepcional”
Un dels efectes negatius que preocupen quan es fan millores urbanístiques com aquesta és la gentrificació. Des de la biblioteca, la directora, Neus Castellano, pensa que “aquesta és una lluita que ha d’encapçalar l’Administració, no els equipaments. S’hi ha de lluitar en contra però no a costa de treure biblioteques”.
Per valorar si aquesta serà una de les conseqüències que desencadeni la García Márquez o no encara és d’hora. De moment, Castellano considera que la massificació de les darreres setmanes és “una situació excepcional” i que la convivència entre veïns i visitants “és compatible de moment, però no durant gaire temps més”. Es donen de termini fins a finals d’aquest setembre i reconeix que si les circumstàncies no canvien hauran de pensar en una “reordenació d’espais” per garantir la tranquil·litat dels usuaris habituals.
