No a tothom se li ha fet dur tornar a la normalitat aquest setembre després de l’estiu. N’hi ha que trobaven a faltar la rutina. És el cas del grapat de dones i homes, la majoria gent gran, que cada matí es reuneixen a l’espigó del Bogatell per fer exercici a les ordres de la monitora més veterana de Barcelona. Bàrbara Martínez té 88 anys però això no és impediment per dirigir amb disciplina marcial aquest gimnàs espontani. “Em diuen que trec del pou la gent”, va explicar en l’entrevista que li vam fer al ‘bàsics’ el curs passat.
Era clar, doncs, que, per arrencar la temporada actual després de les vacances, no podíem trobar una font d’inspiració millor i tot l’equip del ‘bàsics’ hem decidit afegir-nos a una classe de la Bàrbara per posar-nos en forma i recuperar el ritme de cara al curs nou. També li hem demanat un consell per a la tornada: “Sigueu constants, el que comenceu no tingueu pressa per acabar-ho”.
Reconeguda amb la Medalla d’Honor
Després de gairebé 30 anys liderant aquesta activitat de forma voluntària, enguany l’Ajuntament reconeixerà la tasca i l’exemple de la Bàrbara atorgant-li una de les Medalles d’Honor de Barcelona d’aquest 2024, “per fomentar la salut de la gent gran a través de l’esport”. Serà d’aquí a unes setmanes.
Quan em donin la medalla, no me la trauré en una setmana”
Esportista per afició, no per professió (es dedicava a l’exportació de vidre), va ser en jubilar-se quan es va incorporar al grup de dones que ja feien exercici a la platja i més endavant en va agafar les regnes. “Però sempre he fet esport, he nedat i he fet molt excursionisme de jove”, explica. La joventut és un concepte molt relatiu en el cas de la Bàrbara, perquè quan tenia 60 anys encara va ser a temps d’aprendre a anar en bici.
Una vitalitat contagiosa
Tot plegat és la prova d’una idea que guia l’actitud vital de la Bàrbara: “El que fa el cos ho mana el cap”. Aquest vincle també el té clar la comunitat fidel, a vegades de prop de 100 persones, que cada matí la segueix. Concha Almagro va començar fa nou anys “per problemes” i valora sentir-se acompanyada: “Encara que facis caminades sola, no és el mateix perquè aquí fas amigues també”.
