La secció “Arxiu Barcelona”, del bàsics, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana passeja per l’emblemàtic carrer de Petritxol, al barri Gòtic de Barcelona. Es tracta d’una via de 129 metres de llarg i tres d’ample que acull xocolateries, art i mosaics que en recorden la història. Va ser el primer carrer de vianants de Catalunya i també el primer de Barcelona a fundar una associació de veïns i comerciants, el 1947.
Va ser un carrer sense sortida, fins que l’any 1465 es va enderrocar la casa que impedia el pas cap a Portaferrissa. Ja al segle XIX, la via va adquirir l’aspecte que té actualment i una part del paviment, fet de pedra natural, encara es conserva d’aquella època. Amb els anys s’ha convertit en un dels carrers amb més encant de la ciutat i és conegut sobretot per les xocolateries i les botigues d’art i artesania que hi ha.
El carrer més dolç
Des d’un inici, el carrer va acollir lleteries que, més tard, es van convertir en xocolateries, uns establiments que han donat refugi a molts barcelonins que volien una tassa de xocolata desfeta, un suís, uns xurros o una ensaïmada. Actualment només en queden dues de les moltes que va allotjar el carrer.
El local més antic és la Granja Dulcinea, que a meitat del segle XIX va obrir com una taverna i que el 1941 es va convertir en el negoci actual. La van visitar personalitats com Salvador Dalí i Àngel Guimerà. Encara conserva part de l’estètica amb una part del mobiliari i algunes rajoles de l’època.
Un altre establiment històric és la Granja la Pallaresa. Va obrir el 1947 i antigament era una lleteria. Encara s’hi conserva alguna part antiga, com la barra de marbre i el mobiliari.
Mosaics que fan un viatge al passat
Les parets del carrer de Petritxol tenen memòria, i és que mosaics i plaques el recorren i en recorden la història: oficis, tradicions, civisme i veïns, situacions del passat del carrer i dels seus personatges.
També hi ha una majòlica de la Mare de Déu de la Mercè, la patrona de la ciutat, reivindicada pels veïns i comerciants durant el franquisme, quan es van suspendre les festes en el seu honor.
Un altre mosaic emblemàtic és L’auca del senyor Esteve que fa referència fa referència al títol de la novel·la de Santiago Rusiñol publicada l’any 1907. L’autor de la ceràmica és Josep Aguadé, que va utilitzar els dibuixos originals de Ramon Casas i els rodolins de Gabriel Alomar en un total de 28 plafons.
Plaques de personatges il·lustres que hi van viure o treballar
El carrer de Petritxol també recorda els personatges il·lustres que hi van viure o treballar amb plaques que pengen de les façanes de la via: Joan Magrinyà, Àngel Guimerà, Montserrat Caballé, Francesc Salvà, Josep Puiggarí, Maurici Serrahima, Moratín i Lluís Millà.
La primera galeria d’art de l’estat: la Sala Parés
La Sala Parés va començar a funcionar com a galeria d’art l’any 1877 al número 3 del carrer de Petritxol. Va ser la primera galeria d’art d’Espanya. Llavors no hi havia museus a Barcelona i l’únic lloc on es podien veure obres d’art i comprar-ne era aquest. Actualment, encara està oberta i està considerada la vuitena galeria d’art més antiga en funcionament de tot el món.
La galeria té relació amb un dels artistes més importants: va acollir el 24 de juny del 1901 la primera exposició de Picasso a Barcelona. Amb només 20 anys, el pintor va exposar quatre dibuixos pintats en tons pastel, però no en va vendre cap.
