La secció ‘Arxiu Barcelona’, del “bàsics”, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana viatgem als Nadals passats a través de les felicitacions de les festes que feien els diferents oficis que hi havia a la ciutat. N’ha recuperat de ja desapareguts com el lleter, el sereno i el fanaler i altres que encara sobreviuen com l’escombriaire, l’enllustrador i l’esmolet.

“La lletera li desitja bones pasqües”

Vall repassa els oficis antics ja desapareguts a través de les felicitacions de Nadal. La lletera o lleter era la persona que es dedicava a vendre o a repartir llet. A Barcelona, al carrer de Torrijos, 5-7, hi havia la vaqueria on va viure la darrera vaca de la ciutat. En aquesta petita lleteria de Gràcia, es van viure moments de tensió quan la policia, el 15 de novembre del 1984, va desallotjar les últimes vaques lleteres de Barcelona.

Un altre ofici que ja no existeix és el sereno, que era l’encarregat nocturn de vigilar els carrers i regular l’enllumenat públic. També el fanaler, que era la persona encarregada de tenir cura dels fanals públics. Els encenia cada vespre i els apagava a l’alba. Duia un pal molt llarg amb una flama a la punta i encenia els llums després d’obrir l’aixeta de pas del gas.

També altres oficis que han evolucionat tot i que encara existeixen, ara sobretot vinculats a la venda en línia com els repartidors i els portadors.

També hi ha oficis que encara existeixen però que han perdut l’estatus de gremi tradicional com el carter i el grum. El grum o mosso d’equipatge és la persona encarregada de transportar l’equipatge des del vehicle del client de l’hotel fins a l’habitació i viceversa. També tenen altres tasques sobretot en establiments superiors.

“Bon Nadal li desitja l’escombriaire”

Altres oficis segueixen resistint a la ciutat com la modista, el porter, l’escombriaire, l’enllustrador, l’esmolet i el vigilant.

Els regals a la Guàrdia Urbana, un clàssic de Nadal

Un clàssic de Nadal a la ciutat també eren els regals a la Guàrdia Urbana que regulava el trànsit, una funció que no només la feia molt visible, sinó que també li donava la potestat de posar multes als qui incomplien alguna norma. Per això, molts barcelonins per estalviar-se problemes volien quedar bé amb el cos.
El guàrdia urbà amb la seva panera era una imatge típica de cada Nadal que, amb el temps, es va substituir per semàfors.