El Saló Sant Jordi ha acollit aquest dimarts la capella ardent de l’escriptor i periodista Josep Maria Espinàs, mort aquest diumenge als 95 anys. Al costat del fèretre, cobert per una senyera i un ram de roses, hi havia una corona de llorer del Govern de la Generalitat i una fotografia de Santiago Bartolomé cedida per ‘El Periódico’. També s’hi ha col·locat la seva màquina d’escriure i diversos diccionaris que utilitzava per treballar, així com diversos llibres seus, cinc pipes de fumar, un bust amb la seva imatge, obra de Manuel Cusachs, i una samarreta de l’equipació que el FC Barcelona li va regalar. El cos ha entrat al Saló amb la cançó ‘Pensée des morts’, de Georges Brassens, un dels cantants preferits d’Espinàs.
El periodista cultural Toni Vall ret un homenatge a la llarga i farcida trajectòria d’Espinàs.
Nascut a Barcelona el 1927, es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona (UB). Amb una extensa obra, es va convertir en un referent de la creació literària en català des de la joventut, ja que amb 26 anys va guanyar el premi Joanot Martorell –actual premi Sant Jordi– per la novel·la ‘Com ganivets o flames’. Per la seva trajectòria va rebre diversos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi el 1983, la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya el 2007 i la Medalla d’Or de la Generalitat el 2015. A banda d’aquests guardons, també va cultivar un palmarès literari amb els premis Yxart (1957), Mercè Rodoreda (1958) el Premi Nacional de Periodisme (1995), i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2002).
És autor, entre altres, de ‘Combat de nit’, ‘El teu nom és Olga’, ‘El meu ofici’, ‘Viatge al Pirineu de Lleida’, ‘Una vida articulada’ i ‘A peu’, amb què La Campana volia homenatjar-lo reeditant-ne la històrica col·lecció. Espinàs va ser també un dels impulsors de la Nova Cançó i va ser un dels qui va fundar Els Setze Jutges. Així mateix, és conegut per haver posat lletra, amb Jaume Picas, al ‘Cant del Barça’, l’himne del FC Barcelona. A banda de la seva prolífica carrera com a escriptor i periodista, també va ser editor. De fet, va ser un dels fundadors de l’editorial La Campana. És recordat sobretot pel seu paper de cronista de paisatges i de la vida quotidiana del seu temps, un paper que també va assumir com a articulista als diaris ‘Avui’, primer, i ‘El Periódico’, més tard.
