L’ampliació del tramvia per la Diagonal, des de Glòries fins a Verdaguer, permet redescobrir una part de la ciutat des d’una altra perspectiva: des de la finestra d’un comboi. El nou recorregut del TRAM passa a tocar d’icones arquitectòniques i artístiques de Barcelona que, a partir d’ara, milers de passatgers podran contemplar mentre es desplacen de casa a la feina o a la inversa. Al programà bàsics, de betevé, hem fet un recull de 10 punts d’interès que s’hi poden trobar.
1. La Torre Glòries i el Disseny Hub Barcelona
Als primers protagonistes d’aquest inventari gairebé no els fa falta presentació. Si situem l’inici del trajecte a la plaça de les Glòries, topem amb la Torre Glòries, un gratacel de l’arquitecte Jean Nouvel inaugurat el 2005. Es tracta d’una torre que, segons el seu ideòleg, té forma de guèiser perquè es va dissenyar per ser la seu d’Agbar, companyia de gestió d’aigua. Ben a prop hi situem el Disseny Hub. És un museu estrenat el 2014 dedicat a la promoció del disseny, l’arquitectura i la innovació, entre altres disciplines.
2. La paret mitgera més bonica de Barcelona
Més endavant, a tocar de la parada de La Monumental, hi ha la coneguda com la paret mitgera més bonica de Barcelona. Duu el nom de Balcons de Barcelona i la va crear el grup d’artistes Cité de la Creation, vinguts de Lió, a França, l’any 1992. El mural representa el típic edifici de l’Eixample i a les finestres i els balcons hi apareixen, dibuixades, personalitats representatives de la ciutat, com ara Antoni Gaudí, Lluís Companys, Margarida Xirgu i Mercè Rodoreda.
3. El pàrquing Manhattan
Una mica més enllà, a la cruïlla de la Diagonal amb el carrer d’Aragó, podrem observar per la finestra un garatge d’allò més particular: el pàrquing Manhattan, que deixa entreveure, de fons, la Sagrada Família. L’estampa és singular i, a més, l’aparcament amaga un tresor. A la dècada del 1930 era una fàbrica de mosaics hidràulics de granit i ceràmica. Al terra de l’espai, on estacionen els cotxes i altres vehicles, encara se’n conserven alguns.
4. L’Escola Ramon Llull, de Goday
Pràcticament al mateix punt però mirant cap al mar trobem l’imponent edifici de l’Escola Ramon Llull, ideat per l’arquitecte Josep Goday. I què té d’especial? Un exemple en són els gravats de la façana, amb escenes relacionades amb els infants i l’educació. El centre es va projectar l’any 1919 i volia defugir el model educatiu tradicional. L’escola era mixta però, això sí, tenia dos pavellons separats per sexes. També és coneguda per les càrregues policials de l’1-O.
5. La Casa Planells, l’últim edifici modernista
Si seguim a bord del tramvia, a l’altura de la parada de Sicília veurem l’últim edifici modernista que es va construir a Barcelona: la Casa Planells. És obra de Josep Maria Jujol i ens ensenya com es pot aprofitar bé l’espai. La planta tot just fa 80 m² i els pisos de l’interior s’articulen al voltant d’una escala de cargol. Malauradament no està oberta al públic però des del carrer es poden contemplar els traços modernistes de la façana i les baranes dels balcons.
6. La font Wallace de la Diagonal
Passem de la parada de Sicília i seguim el recorregut per arribar a la cantonada de la Diagonal amb Roger de Flor. Aquí ens haurem de fixar en la banda mar, on hi ha una de les fonts més especials de la ciutat: un exemplar de font Wallace. Aquest abeurador rep el nom de Sir Richard Wallace, un multimilionari anglès que l’any 1888, coincidint amb l’Exposició Universal, va regalar 12 fonts d’aquest model provinent de França a la ciutat.
7. El Monument a Mossèn Cinto Verdaguer
Ja a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, ens fixem en l’estàtua de bronze que Barcelona va dedicar al poeta després de la seva mort. El projecte el van liderar l’arquitecte Josep M. Pericas i l’escultor Joan Borrell després de guanyar el concurs convocat per l’Ajuntament. La primera pedra del conjunt es va posar el 1914 però les obres es van allargar 10 anys més.
8. El mussol que vigila la ciutat
A Verdaguer, des de les altures, ens vigila un dels animals emblema de la ciutat: el mussol. Aquest panell publicitari de grans dimensions amb el pas dels anys s’ha acabat convertint en una icona de la ciutat. El va instal·lar l’empresa Rótulos Roura als anys 70 i ha perviscut en el temps. L’Ajuntament el va restaurar el 2011.
9. La font de l’Efeb, entre cotxes i el tramvia
A la cantonada de la Diagonal amb Bailèn, just abans d’arribar a l’estació de Verdaguer, trobem la font de l’Efeb. Dissenyada per Àngel Terrach el 1923, aquesta figura de bronze representa un jove despullat d’inspiració clàssica, tal com marcaven els cànons noucentistes de l’època.
10. El submarí que homenatja Narcís Monturiol
En baixar de l’estació de Verdaguer, a la confluència de la Diagonal amb el carrer de Girona, ens podem topar amb el Monument a Narcís Monturiol, l’enginyer que va inventar el submarí modern. L’escultura d’homenatge està formada per un bloc de formigó de quatre metres on hi ha inserida una miniatura de l’Ictíneo, el primer submarí que va navegar pel port de Barcelona a mitjans del segle XIX. El conjunt és obra de Josep Maria Subirachs i es va instal·lar l’any 1963.
