Despertar-se amb el temps just per esmorzar i anar a treballar, aprofitar la tarda per fer compres i alguna activitat d’oci, cuidar de la casa segons el repartiment de tasques i trobar-se al vespre per sopar i veure el partit de futbol. És la vida de companys de pis que tenen la Montserrat i en Roberto, que des de fa dos anys comparteixen habitatge a Sarrià amb el suport de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down. Ells són un exemple d’emancipació vital amb aquesta condició, però també de com el preu de l’habitatge dificulta escollir com i amb qui viure a Barcelona.
Preparar-se per tenir una vida plena en el futur
La Montserrat va plantejar ja fa anys a la seva família que volia guanyar autonomia: “Li vaig dir a la meva mare que volia viure sola, però em va dir que no, que millor amb un company de pis”, explica a ‘bàsics‘. Des de llavors ha passat per diferents unitats de convivència, amb una amiga i amb parella, i ara comparteix amb en Roberto:
Si algun dia no hi fos la meva mare, he de poder viure de forma independent”
A la nevera de la cuina hi penja una graella amb el repartiment de les tasques de casa per tenir cura dels espais comuns. En Roberto, que anteriorment havia viscut amb la seva parella, explica que en el dia a dia “cadascú fa la seva”, però creu que l’organització ben pautada és fonamental per a una bona entesa:
Si ens organitzem els dos junts, podem fer un bon equip”
Suport de la fundació per gestionar el dia a dia i mediar en els conflictes
En aquest procés per guanyar autonomia, no estan sols. Quatre dies a la setmana reben la visita de la Cristina Martínez, l’educadora social de la fundació que els dona pautes per gestionar el dia a dia: “Ens ajuda a fer la llista de la compra, anar al súper o al banc”, explica en Roberto. “I també a organitzar els menús de la setmana”, afegeix la Montserrat. Però hi ha més que això: “La meva funció també és de mediació”, apunta la Cristina. “Comparteixen pis però tenen projectes de vida diferents i, en alguns moments, hi poden haver conflictes. La nostra tasca és avançar-nos per gestionar-ho”.
Discriminació a l’hora de llogar pis
El pis de Sarrià que comparteixen és propietat de l’Ajuntament de Barcelona i en fa la gestió la Fundació Catalana de la Síndrome de Down. A la Montserrat i en Roberto el model els funciona, però compartir no sempre és una opció volguda. Quan ella va voler buscar pis al mercat de lloguer lliure no va tenir una bona experiència: “Havíem preparat tota la documentació en regla, però quan va veure que teníem Síndrome de Down es va tirar enrere”. “Les persones amb síndrome de Down tenim dret a decidir amb qui viure“, recorda ella.
