Aquesta és una història amb dos protagonistes, però només un dels noms ens resulta més o menys familiar: Linito. Així es deia el mico caputxí que va morir fa uns dies en un centre de recuperació i que al febrer va ser notícia quan el van rescatar d’un pis de l’Eixample on vivia tancat des de feia 35 anys. Hi convivia, de fet, amb l’altra protagonista de la història, la Maria, la tenidora de l’animal, que d’un dia per l’altre, als 94 anys, es va quedar sola sense el seu company de mitja vida.
La relació entre tots dos es remunta al moment en què la Maria va comprar el Linito, gairebé una cria encara, a un veí. L’home, que l’havia portat amb altres micos des d’Amèrica, el maltractava i ella va decidir quedar-se’l. Des d’aleshores va intentar cuidar-lo, per exemple, procurant-li una dieta variada tot i que en els últims anys l’animal pràcticament no sortia de la gàbia on vivia. Feia temps que la fundació FAADA reclamava el rescat per garantir-ne el benestar.
Un moviment d’acompanyament i solidaritat veïnal
La història del Linito i la Maria no era desconeguda pels veïns més propers de la dona i això s’ha traduït des del febrer en un moviment d’acompanyament i solidaritat per fer-li costat. A ella, l’edat molt avançada i l’estat de salut li han impedit en aquest temps tornar a veure el mico, però no a la Neus. “Amb altres veïns vam organitzar-nos per anar a veure’l a la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva”, explica. Allà s’hi va estar unes setmanes provisionalment abans que el traslladessin a un centre de Madrid, Rainfer, amb altres micos caputxins.
Tot i la distància, la Neus va decidir no perdre-hi el contacte o, si més no, continuar vinculada a l’animal. Per això va decidir apadrinar-lo a Rainfer, un fet que li podia permetre’n rebre informació i fotos i la possibilitat d’anar-lo a visitar, però no hi ha estat a temps.
Una veïna va adoptar la gossa de la Maria perquè no hi perdés el contacte
La Neus no amaga el malestar per com es va produir la separació, que considera traumàtica. De fet, continua dolguda i prefereix no fer declaracions a càmera. Assegura que el procés ha estat especialment dur per a la Maria i que “anímicament ho va passar molt malament”. En aquest temps, la dona no ha tingut cap contacte amb el Linito i els veïns encara no li han volgut dir que ha mort.
Però el mico no era l’únic animal amb qui convivia la Maria. També tenia una gossa i, igual que amb el Linito, responsables municipals i de la Generalitat van considerar que no vivia en unes condicions adients. La van apartar de la dona el mateix dia. La xarxa veïnal, en aquest cas, es va mobilitzar per evitar que la gossa marxés fora del barri i de seguida hi van trobar una nova llar: una veïna la va adoptar i des d’aleshores l’ha portada gairebé cada dia a casa de la Maria perquè no hi perdessin el contacte.
