Corresponal de TVE a Nova York, Moscou, Buenos Aires, Roma, Viena, Hong Kong i Pequín i enviada especial a un número encara més llarg de països ha seguit el batec del món durant 30 anys.
Rosa Maria Calaf va néixer a Barcelona en una família lectora i viatgera. Va estudiar Dret perquè volia fer carrera diplomàtica, però la seva curiositat la va portar a l’Escola Oficial de Periodisme, a la Universitat Lliure de Brussel·les i a la Universitat de Califòrnia.
De petita volia ser ballarina i recorda la primera vegada que va anar al Liceu a veure ‘El llac dels cignes’. Tenia una amiga que era pintora i tenia un estudi a la plaça Reial, pintava persones relacionades amb el món del ballet i això la fascinava. Segons explica, de petita no era entremaliada, ni tampoc li agradava fer res de risc, però ja tenia una afició prematura per explicar coses.
“M’expliquen que amb un any em posava a parlar dalt de la taula i explicava el que m’havia passat durant el dia, es veu que ja apuntava maneres.”
De la TV dels inicis recorda sèries com ‘Perry Mason’ i d’adolescent somniava amb ser exploradora i fer viatges arreu del món, segurament per la seva gran afició per llegir i sobretot una curiositat per la mitologia grega. Ens comenta que la cançó ‘Wish you were here’, de Pink Floyd, la transporta a la seva joventut en un viatge iniciàtic pel desert del Sàhara. D’aquell viatge va extreure material radiofònic per fer un programa a Radio Nacional.
Al 1970 va començar a TVE als estudis de Miramar, als informatius, i va ser una de les pioneres en fer reportatges i una de les primeres enviades especials en cobertures informatives. Al 1982 va demanar una excedència per liderar amb Alfons Quintá la creació de TV3, de la qual Calaf va ser la primera cap de programes.
Però la curiositat que l’ha perseguida tota la vida i la va portar a la primera etapa de corresponsal de TVE a l’estranger, fins a Nova York, de la qual recorda un moment: quan va conèixer Sinatra en una pizzeria del Bronx . Allà va comprovar que el periodisme internacional era la seva vocació, perquè li donava més llibertat.
Després de 30 anys voltant pel món per explicar-nos amb curiositat i rigor el que passa més enllà de les nostres fronteres, Rosa Maria Calaf va tornar a casa per presidir el Centre Internacional de Premsa. Una sensació, la de tornar a casa, que ella associa a Serrat i ‘Mediterraneo’, una cançó que l’ha acompanyada sempre.
“El Serrat sempre ha anat amunt i avall en les meves mudances.”
Rosa Maria Calaf considera que el pas del temps no l’ha canviat gaire. Segons diu, quan va entrar a l’escola de Periodisme li van dir que es definís i va dir que era: inquieta, curiosa i insaciable. Tres adjectius que assumeix encara. Una energia que l’ha portada a conèixer 183 països d’un món que cada cop se li fa més petit.
“Tinc una energia que els meus equips que són molt més joves sempre em diuen que no poden seguir-me.”
Una energia que l’ha portat a conèixer 183 països d’un món que cada cop se li fa més petit.
La banda sonora de Rosa Maria Calaf
- ‘El llac dels cignes’, de Piotr Ilitx Txaikovski
- ‘Wish You Were Here’, de Pink Floyd
- ‘New York, New York ‘, de Frank Sinatra
- ‘Mediterraneo’, de Joan Manuel Serrat
