la transformació
Un Liceu nou, però fidel al passat
La recuperació del Liceu va suposar la construcció d’un edifici nou, més gran i adaptat a les necessitats tècniques d’un teatre d’òpera actual, però que es va mantenir fidel a l’estètica original. Va ser un projecte dels arquitectes Ignasi de Solà-Morales, Lluís Dilmé i Xavier Fabré, que culminava el procés de treball que s’havia desenvolupat des de 1988 per condicionar el teatre. Amb l’objectiu d’ampliar les instal·lacions, la reforma anava acompanyada d’un pla urbanístic que va implicar la demolició de finques de la Rambla i dels carrers d’Unió i de Sant Pau, amb la consegüent marxa dels veïns que hi vivien. El nou Liceu es va aixecar sobre una estructura renovada, la sala es va reconstruir mimèticament gràcies al treball de nombrosos artesans i els pocs espais que s’havien salvat de les flames, el Saló dels Miralls i el vestíbul, es van restaurar curosament.
Visita en 360º
Amb l’arquitecte Xavier Fabré recorrem el Liceu per explicar-vos i mostrar-vos en 360º com es van transformar diversos espais. En qualsevol moment, podeu desplaçar la imatge amb el cursor o moure el dispositiu si feu servir un mòbil o una tauleta.
Caixa escènica
Amb forma de creu, l’escenari del Liceu és una estructura complexa de més de 80.000 m3. Va ser construït amb la tecnologia més avançada del moment i dissenyat per obtenir la màxima flexibilitat. Un sistema de plataformes i elements mòbils permeten treballar en dos muntatges simultàniament i disposa dels serveis necessaris per satisfer les necessitats dels muntatges d’òpera més sofisticats.
El Saló dels Miralls
Aquest elegant espai de trobada i de descans va ser un dels pocs que es van salvar de les flames. Tot i això, després de l’incendi es va aprofitar per reforçar-ne a fons l’estructura. També se’n van restaurar tots els elements, entre els quals destaquen les pintures del sostre que representen el déu Apol·lo amb nou muses, per retornar a la sala la màxima esplendor de l’ambient original.
La sala
Amb l’objectiu de millorar la comoditat del públic, es va reconfigurar la distribució i el nombre localitats. Els seients es van reduir a 2.292 però es va ampliar a 90 cm la distància mínima entre butaques. La supressió de columnes a platea i de les llotges del segon pis també van permetre guanyar visibilitat en les millors zones de la sala.
Espais superiors
El nou Liceu es va aixecar seguint la clàssica forma de ferradura però amb una estructura molt més resistent, de formigó. A sobre s’hi va reproduir l’estètica ornamental original, amb un alt grau de detall. El sostre també es va renovar, combinant art i funcionalitat. Els focus s’amaguen sota cinc dels vuit òculs pintats per Perejaume, que són mòbils per adaptar-se a les necessitats d’il·luminació. La gran làmpada central, en un espai abans descobert, es va incorporar per millorar l’acústica. A més, es van ampliar els accessos i es va crear un sistema de circulació i evacuació al servei de la seguretat.
Espais nous
El projecte de reconstrucció i ampliació del Liceu va permetre la creació d’espais nous. Per exemple, el Foyer, ubicat sota l’escenari. Està pensat com una sala polivalent per acollir actes i representacions de petit format però també altres serveis com la cafeteria. Els seus balcons estan al mateix nivell que els nous accessos del carrer de Sant Pau, dissenyats per potenciar la connexió entre el teatre i l’entorn.