Lluís Llongueras es va convertir en estilista d’artistes i aristòcrates, i en un empresari emprenedor que va obrir perruqueries per tot el món. A més, va ser un artista polifacètic, que va practicar la fotografia, la pintura, l’escultura i el dibuix. L’any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2008 la Medalla al Mèrit en el Treball. Llongueras ha mort aquest dilluns a Barcelona, a l’edat de 87 anys.
En aquest ‘Banda sonora‘, gravat l’any 2012, l’artista fa un repàs de la música que el va acompanyar tots aquests anys, explicant moltes anècdotes de la seva vida. Des dels seus orígens com a perruquer, a l’habitació de casa dels seus pares, fins a com va conèixer el pintor Salvador Dalí o com va fer riure a Els Tres Tenors al final d’un dels seus concerts.
Buscant “la il·lusió” a través de la música
Llongueras explica com buscava la il·lusió a viure a través de la música en uns anys “molt difícils, com van ser els anys 50“. Recorda les primeres festes que organitzava amb 15 o 16 anys a casa d’amics i on podia ballar ben abraçat ‘Angelitos negros’, d’Antonio Machín, “en una època en què no era fàcil anar al llit amb una noia”.
Una música que va poder començar a escoltar gràcies a una ràdio antiga que va comprar als Encants Vells del barri de Sant Antoni. I per ell, grups com els Rolling Stones o els Bealtes van ajudar a sentir-se segur amb la seva manera de ser i donar sentit a la seva vida: “Em van fer entendre i certificar perquè jo anava amb els cabells llargs o sense corbata“.
La banda sonora de Lluís Llongueras
- ‘Satisfaction’, dels Rolling Stones
- ‘Angelitos negros’, d’Antonio Machín
- ‘Hey Jude’, dels Beatles
- ‘Largo’, de Georg Friedrich Händel
- ‘Black of white’, de Michael Jackson
- ‘El noi de la mare’, tradicional
- ‘Jamming’, de Bob Marley
- ‘Nesum dorma’, de Giacomo Puccini
