Dyango va néixer al barri de Sant Antoni el 5 de març del 1940, en una família on el pare era trompetista. Gran aficionat al jazz, la trompeta i sobretot la guitarra del músic gitano Django Reinhardt, al qual considera que és “el millor guitarrista europeu”. Aquesta admiració va ser clau a l’hora d’escollir un nom artístic.
Jo em dic Josep Gómez Romero, imagineu aquella època sortir amb aquell nom dirien que és un torero, i vaig buscar un nom artístic, com tantes vegades s’ha fet, i mira ell ja no el necessita perquè és mort, me’l quedaré jo i em vaig canviar la j per la y , sinó s’hagués dit Django i va quedar Dyango.
El cantant assegura que “estava predestinat a la música” i recorda la seva infantesa al costat de la ràdio del seu oncle, escoltant la novel·la d”Allò que el vent s’endugué’, i amb els amics fent el trinxeraire jugant a les places del barri.
Postguerra
Reconeix que es passava gana i penúries com les pel·lícules de Fellini, però assegura que tot i la misèria els records que perduren són els bons.
L’oli de racionament, el sabó de racionament i sobretot el pa, un pa que ens vam acostumar allò, pa negre horrorós que després he provat i Déu meu com podíem menjar això i llavors quan el meu pare portava un pa de quilo, barres llargues hi havia com els ambients de les pel·lícules, el papa ha portat un pa blanc!
Assegura que va veure 12 vegades la pel·lícula ‘Música i lágrimas’ sobre la història de Glen Miler, i veient com es preparava el seu pare tocant la trompeta va decidir ser trompetista quan va entrar a l’escola de música.
La mare
S’emociona quan recorda la seva mare, el seu sacrifici per donar de menjar als seus fills i reconeix que li va inculcar l’amor per les balades i la música tradicional. De fet, va ser la seva mare qui li va ensenyar una de les seves cançons més conegudes ‘La mare’.
Molta gent es pensa que ‘La mare’ és una cançó meva, i res més lluny, és una cançó tradicional nostra, i ella la va aprendre quan tenia vuit o 10 anys d’aquella gent que passava pel Mercat de Sant Antoni que venien partitures i lletres cançons i cantaven amb un megàfon… Ella va aprendre la cançó així i me la va cantar a mi i a tots els meus germans.
Dyango recorda que els seus primers discos no van tenir èxits fins que un productor argentí li va proposar enregistrar-ne un que va ser una autèntica bogeria a l’Amèrica Llatina. Per això sempre estarà agraït a l’Argentina i assegura que l’últim dic serà un homenatge amb un àlbum de tangos.
Dyango assegura que fer-se gran li fa por perquè l’allunya de la música, però ja té una altra passió per substituir-la, la pintura. I reconeix que ha après la importància de la vida
Fa més por fer-se gran que la pròpia mort. He passat per un moment difícil, delicat, vaig tenir un infart… m’he adonat que la vida és molt valuosa, és el més important que tenim.
La banda sonora de Dyango
- ‘I’ll see you in my dreams’, Django Reinhardt
- ‘Allò que el vent s’endugué’, Max Steiner
- ‘Sing, sing, sing’, Glenn Miller
- ‘La mare’, Dyango
- ‘Mi Buenos Aires querido’, Carlos Gardel
- ‘Saturday night’, Patrick Williams
