Pilar Romera
és una ebrenca que ha fet del passat ―el de la seva terra i el de la nostra ciutat―, el territori fèrtil de les seves històries. Llicenciada en Història Contemporània i amb un màster de guió, Romera va començar a publicar als 24 anys i, després de dues novel·les, va fer una aturada que es va allargar gairebé 20 anys. El 2016 hi va tornar amb ‘Li deien Lola’, en què recuperava els elements que han caracteritzat la seva escriptura: escenaris de principis del segle XX, barreja de gèneres literaris, personatges revolucionaris i perdedors, i la voluntat de reivindicar el nostre passat des de la ficció. I ara hi torna amb ‘Els impostors’, l’excusa perfecta per convidar-la avui a l”Àrtic‘, on li assegurem que tot el que hi ha aquí és ben autèntic.
La Barcelona dels vencedors i dels vençuts
A ‘Els impostors’, Pilar Romera retrata tres personatges a la Barcelona del 1949. La ciutat que serveix de marc a la novel·la és grisa i trista, és la llar dels vençuts de la Guerra Civil, però també dels vencedors, que imposen la seva llei. En aquest context, la Dora, el Bonaventura i el Miquel són tres supervivents disposats a mentir i renegar del que són per tal de tirar endavant, mentre que en Fuentes és el policia torturador que reprimeix els dissidents a la comissaria de la via Laietana. Un policia que, ell també, té molt a amagar en aquesta història que té com a rerefons temàtic ‘Casablanca’ (1942), un altre títol amb aroma dels anys 40 en què tots els personatges menteixen.
Pilar Romera, historiadora i novel·lista
El nou llibre de Pilar Romera té com a marc narratiu fets històrics de la Catalunya del segle XX, entre el camp d’Argelers ―on es van empresonar molts milicians republicans el 1939― i la visita de Franco a Barcelona del 1949. Tot i això, la Pilar no fa novel·la històrica, sinó que situa els seus personatges en l’escenari adequat perquè els seus conflictes tinguin la màxima càrrega dramàtica. A ‘Els impostors’, aquesta càrrega ens permet recuperar una part del nostre passat, el d’aquells que es van quedar quan va acabar la Guerra Civil i que van patir el silenci i la repressió en la seva pròpia pell. Una gent que ara, a través de la ficció, recupera la seva memòria íntima.
