La Polla Records‘Ni descanso ni paz’, 2019La Polla Records
retorna als escenaris per celebrar els 40 anys de trajectòria i presentar disc, ‘Ni descanso ni paz’. En aquest disc han regravat les 19 cançons més significatives dels seus tres primers treballs, sense por a la censura. A Barcelona actuaran el 26 d’octubre al Palau Sant Jordi. El grup punk ha celebrat el 40è aniversari després de 16 anys inactius amb el rodatge del seu primer videoclip, així com la presentació del nou disc i una gira. La banda d’Àlaba és de les més mítiques del punk i rock espanyol. En les seves cançons hi ha un discurs crític rotund envers el feixisme, el capitalisme, el nacionalisme, el catolicisme, l’alienació i la moda.
Grace Petrie
‘Black Tie’, 2018
Amb la presentació del seu nou álbum ‘Queer as folk’, Grace Petrie ja és considerada com una de les joves artistes que capitanegen la nova escena de música tradicional a Anglaterra. Habitual anualment de festivals com Glastonbury, les lletres de les seves cançons tenen clar component polític i social. Des de cançons dedicades al front república espanyol, durant la Guerra Civil, fins al seu últim disc, que és un clar manifest de la lluita LGBTI.
The Matthew Herbert Brexit Big Band
‘The State Between Us’, 2019
Més de 1.000 músics de tot Europa han participat en el projecte col·laboratiu The Matthew Herbert Brexit Big Band, com a reivindicació anti-Brexit. Són molts els músics anglesos que han manifestat el seu descontent amb la llei del Brexit i de la separació del Regne Unit de la Unió Europea, des de Billy Bragg fins a Matthew Herbert, el compositor i productor que va decidir posar en marxa la Matthew Herbert Brexit Big Band. Es tracta d’un projecte col·laboratiu amb què la seva “big band”, durant els dos anys que suposadament durava el procés del Brexit, ha recorregut Europa i a cada ciutat on ha actuat s’unia a altres “big bands”, cors, cantants i escriptors locals. L’objectiu és celebrar des de la música la multiculturalitat, l’enteniment, l’intercanvi i l’amistat entre ciutadans més enllà de fronteres.
Miquel Gil
‘Canvi de clima’, 2019
Miquel Gil presenta el seu darrer disc ‘Geometries’, un tractat poètic i polític sobre el dia a dia. Les cançons de ‘Geometries’ (que bé podrien tractar-se de poemes musicats perquè els versos són de múltiples poetes) en Miquel Gil explica que són fruit d’un moment en què la música d’arrel pateix aquest canvi ideològic produït a Europa. Ell lamenta l’onada d’extrema dreta creixent, que no només limita i estanca la cultura basada en l’intercanvi, sinó també aquesta nova repressió que pateixen els estats, com el context català i espanyol actual. Una censura d’una democràcia liberal que, segons fa poques setmanes publicava ‘Freemuse’, lidera el rànquing per sobre de règims autoritaris com l’Iran, Turquia i Rússia.
Seward
‘Regiment’, 2019
La política és una qüestió tan ètica com estètica per la banda Seward, activista i part de la plataforma No Callarem. Aquesta banda, ja referent de la música experimental de la Barcelona actual, és un projecte amb un ideari polític ferm, tant formal com de contingut. Si entenem que cada una de les nostres accions és política, Seward en són un cas paradigmàtic: són participants actius dins els col·lectius associacionistes de músics que lluiten per unes condicions laborals dignes, defensen l’autogestió de projectes, es mouen fora del circuit promocional de les xarxes socials i la “big data” i creuen en una manera de fer música molt lliure i allunyada de convencionalismes.
Ajuar
‘Jota de la huelga’, 2019
Armades amb pandero i castanyoles, Ajuar revisen el cançoner tradicional de jotes i l’actualitzen des d’una perspectiva feminista i humanista. Ajuar són l’Ana i la Maria, provinents de León i d’Extremadura, respectivament. Amb aquest projecte van decidir recuperar i compartir el cançoner dels seus llocs d’origen i d’infantesa i actualitzar les lletres amb un to feminista i crític que consideren necessari. Concretament, aquesta ‘Jota de la huelga’, inspirada en la ‘Jota del aire’, ja es va publicar l’any anterior, però aquest 2019 la il·lustradora i videoartista Rocío Quillahuaman va acompanyar-la amb els seus dibuixos i fer-ne aquest simpàtic videoclip per animar-nos a participar a la vaga.
Janelle Monáe
‘Americans’, 2018
Janelle Monáe, una de les artistes que ha reivindicat amb més força la seva oposició a la política del govern de Donald Trump, actuarà el proper 31 de maig al Parc del Fòrum, al festival Primavera Sound. ‘Americans’ és una cançó que critica les polítiques frontereres i racistes impulsades per Trump. Se suma a aquest nou, podríem dir, gènere anti-Trump que comparteixen himnes com ‘This is America’, de Childish Gambino, o ‘Salud’, de Beyoncé i Jay Z, entre tants artistes com Kendrick Lamar i A Tribe Called Quest que, a més, tots incorporen la proclama antiracista i unitària. Tots artistes de gran influència i poder que manifesten obertament el rebuig al mandat del president nord-americà.
Fonseca + Richard Branson + artistes diversos
‘Imagine’ (Venezuela Aid Live), 2019
El macroconcert Venezuela Aid Live va aplegar, el febrer passat, nombroses celebritats de l’àmbit musical de tot el món, va tenir lloc a Cúcuta (Colòmbia) i va comptar amb artistes com Fonsi, Alejandro Sanz, Paulina Rubio, Maluma, José Luis Rodríguez, “El Puma”, i que Maduro va contraprogramar amb tres dies de concerts a l’altra banda del pont binacional Tienditas, a 300 metres del festival, sota el lema “Hands off” (“Mans fora de Veneçuela”). Un exemple ben clar i recent de com la política utilitza la música com a eina per mobilitzar la societat. Van concloure l’acte amb ‘Imagine’, de John Lennon, un himne que, tot i el pas del anys, segueix vigent i el seu missatge, malauradament, tot sovint utòpic.
