La Maria Rodríguez Soto es pot dir que va encadenar els estudis amb la feina d’actriu. Llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre, els seus inicis van ser un ‘Misteri de dolor’ que li va permetre convertir-se en una de les germanes Clausman a l’exili, passar nits tòrrides a ‘L’habitació blava’ del Romea o celebrar la ‘Victòria d’Enric V’ en bona Kompanyia. Aquest any l’hem vist guanyar el Premi de la Crítica passejant ‘Una gossa en un descampat’ i ara, amb David Verdaguer al seu costat, es llança a l’aventura d’una maternitat de ficció, i una altra de real, a ‘Els dies que vindran’, que li va valer el reconeixement a l’últim festival de Màlaga. Per això l’hem convidada avui a l’Àrtic, on estem convençudes que, com a mínim professionalment, els dies que vindran seran molt bons per a ella.
Premis i reconeixements
Maria Rodríguez Soto protagonitza un drama sobre el terrabastall que suposa, en el si d’una parella, l’experiència de l’embaràs. La vivència no és desconeguda per a l’actriu, perquè la idea de rodar aquest film va sorgir de Carlos Marqués-Marcet quan la Maria va quedar embarassada de la seva parella, l’actor David Verdaguer. Tot i així, els personatges que interpreten a ‘Els dies que vindran’ són ficticis, i així ho ha entès el jurat del Festival de Màlaga, que li va atorgar la biznaga a la millor actriu. Aquesta temporada, a més, s’ha endut el premi de la crítica a la millor actriu teatral per ‘Una gossa en un descampat’, un altre text que parla de la maternitat però, en aquest cas, des del dol per la mort del nadó.
Perseverança
Abans de rebre aquests premis, Maria Rodríguez Soto ja tenia una carrera com a actriu. Això sí, amb una certa tendència a l’encasellament: sempre li oferien papers de nena i adolescent. A més, aquests papers eren intermitents, cosa que la portava a agafar molts altres tipus de feina per mantenir-se, però sempre amb la voluntat de continuar treballant com a actriu. Ara, per fi, es pot guanyar la vida amb la seva vocació, una fita que ressalta el bon moment d’aquesta actriu que serà part del futur de l’escena catalana.
