‘Pintura catalana. Les avantguardes’Joan M. Minguet. Enciclopèdia Art, 2019
Des de principis del XX fins a l’any 39, un volum exquisit (una obra d’art en ell mateix) que recull i analitza unes 150 obres de 40 artistes. Textos d’analistes reconeguts i tot plegat dirigit pel professor Joan M. Minguet (estem parlant de Barradas, Torres-Garcia, Dalí, Picasso, Miró… i d’altres menys coneguts).
‘Quina obra mestra!’
Riccardo Guasco. Ed. Combel, 2018
Un volum en què cada pàgina és una reinterpretació de grans obres mestres de l’art europeu amb una proposta fins i tot interactiva (endevinar què és què). El nen que somia la nit estelada, sona el despertador amb els rellotges de Dalí (la persistència), va al lavabo de Duchamp, el segueix l’ombra de Giacometti, Magritte, Modigliani, De Chiricio, els Beatles i la Venus de Milo.
‘El meu museu’
Joanne Liu. Ed. Coco Books, 2018
‘El meu museu’ és un llibre per obrir debats sobre l’art, la creació, els museus i els seus destinataris. És un altre homenatge a grans artistes de l’art contemporani que incorpora una visita a un museu des de la mirada infantil. Ens hem d’imaginar una mena de MoMA, un museu amb la capacitat de fascinació d’un nen i amb obres de Miró, Matisse, Calder, Rothko, Monet… cada doble pàgina un estil i l’accent en la creativitat i la sorpresa pròpies de la mirada infantil.
‘El quadre més bonic del món’
Miquel Obiols, Roger Olmos. Kalandraka, 2001
Comença amb un Joan Miró tancant cinc taques de pintura al seu estudi, de cop el veiem vestit de domador, agafa el fuet, comença a espetegar i els colors fan la dansa de la gelatina (il·lustracions d’Olmos que ballen en forma d’estel, de dona, de lluna). Les taques arriben a Mallorca, s’escampen pel mar, tornen a Barcelona amb un Miró mariner…
‘Noticias de pintores’
María Luque. Ed. Sigilo, 2019
Episodis biogràfics recreats gràficament, amb un munt de genis: la migdiada de Dalí, lliçons d’escacs amb Duchamp, els somnis de Paolo Ucello, Pollock fent pastissos… Una aproximació diferent a l’art, als artistes, i no desproveït d’humor ni de crítica.
‘Bellas artes’
REP. Ed. Sudamericana, 2005
Un altre dibuixant també argentí que ha repassat la història de l’art amb humor és REP. Miguel Repiso, dibuixant i humorista gràfic, un dels més celebrats a l’Argentina, amb una col·lecció d’estampes que arrenquen en l’art prehistòric i arriben a les avantguardes. La veritable raó del protagonista del crit, l’angoixa de la tela davant de l’artista en blanc, el taüt de Keith Haring, el model que va servir d’home de Vitruvi a Leonardo…
‘Con los ojos muy abiertos’
Julian Barnes. Ed. Anagrama, 2015
Un recull exquisit de 17 assajos publicats entre finals dels 80 i el 2013 que comença amb ‘El rai de la medusa de Géricault’ (reconstrueix les obres però també la peripècia de la creació). Delacroix, Courbet, Manet, Cézanne, Degas, Bracque, però també Magritte i els seus jocs visuals, Lucien Freud, Hodgkin… Una obra lucidíssima que dialoga entre creació artística i literària amb una mirada (ulls oberts) sensible i atenta als detalls com la de Barnes.
