El poeta català Joan Margarit publica ‘Per tenir casa cal guanyar la guerra’, un llibre de memòries sobre els paisatges i les vivències de la seva infantesa. La intenció del poeta, com ell mateix assegura, no és la d’explicar-nos fets de vida que ell jutja poc interessants, sinó utilitzar-los per entendre per què escriu el tipus de poesia que ha fet d’ell un dels noms més importants de les lletres catalanes dels segles XX i XXI.
Nascut a Sanaüja enmig de la guerra civil, el 1938, Joan Margarit va créixer en una família que pertanyia al bàndol perdedor, i en un ambient de silenci propi dels anys de la repressió franquista. Obligat a traslladar-se sovint per la feina d’arquitecte del seu pare, el petit Joan és un nen solitari, que triga a fer amics, i aquesta soledat resultarà fonamental a l’hora d’escriure versos. Al llibre, Margarit rememora la pèrdua de la seva germana Trini, l’estada de la família a Tenerife o el temps passat amb els escoltes.
Amb una carrera de més de 40 anys, Margarit és un dels noms més aplaudits de la poesia catalana del post-franquisme i la democràcia. Els seus poemes han guanyat premis com el Nacional de poesía, el Nacional de literatura, el Jaume Fuster o el Miquel de Palol. Autor insubornable, al marge de modes i corrents, Margarit ha bastit una carrera amb temes com el patiment, la vellesa, l’amor o la mort.
