Tots ens “draguegem” cada dia de la nostra vida. En realitat, la gran majoria de la societat es vesteix seguint els paràmetres del gènere binari home o dona i els gèneres són construccions socials, per tant, rols que assumim. Així doncs, tots som drag, però no drag-queens, que, com el nom indica, són reines del drag.
3 drag queens de moda
Violet Chachki
Violet Chachki recupera el burlesc vintage, aquí la veiem vestida per Moschino entrant a la famosa i exclusiva gala del Museu Met que es va fer el 6 de maig.
Violet Chachki va guanyar la temporada 7 del ‘reality’ Ru Paul’s Drag Race i actualment fa gires pròpies, protagonitza campanyes de marques de luxe com Prada i ha estat reconeguda i recolzada per ballarines mítiques de burlesque com Dita Von Teese.
Desmond is Amazing
11 anys té Desmond is Amazing, els mateixos que Ru Paul’s Drag Race’, el “reality” que ha propulsat a la fama internacional i al “mainstream” el món de les drag-queens. Aquí la veiem acompanyada de la seva mare en una manifestació pels drets LGTBIQ+.
Gia Gunn
Gia Gunn va participar en la temporada 6 de ‘Ru Paul’s Drag Race’ i s’ha fet famosa per ser la primera drag-queen transgènere que en fa bandera, una altra reina destacable. Aquí la veiem entrevistada per Johnny McGovern, un periodista que té aquest canal de YouTube anomenat Hey Qween, amb centenars de milers de subscriptors i en què entrevista les grans drag-queens del món.
Gia Gunn és la primera drag-queen transgènere que s’ha fet famosa i que n’ha fet bandera, fins i tot ha fet una sèrie de YouTube, ’30 days in transition’ en què documenta alguns daltabaixos i moments clau de la seva transició d’home a dona.
Els orígens del moviment drag
L’eclosió és al Nova York dels anys 80, quan els joves negres que eren repudiats de les seves famílies per homosexuals o per no estar conformes amb el gènere que se’ls havia assignat, s’ajuntaven per crear una “house”, una nova família comandada per una drag més veterana. Van crear un nou concepte de família, igual que havien fet els hippies a les comunes una dècada abans. Així, amb les drags, van aparèixer desenes de famílies llegendàries que podem veure en aquest documental, ‘Paris is burning’ (Jennie Livingstone, 1991) : House of Labeija, House of Ninja i House of Xtravaganza, of Saint Laurent.
Organitzaven “balls”, unes competicions entre drags que consistien a veure qui era capaç d’entrar millor en la categoria que toqués, sempre amb molta aspiració. Els “balls” són esdeveniments socials que serveixen de trobada, lluïment i competició entre les drag-queens, per exemple home de negocis, o soldat que torna a casa, o universitària de primer curs… eren competicions serioses, els jutges s’ho miraven tot amb lupa. I recordem que molts eren joves amb pocs recursos però amb moltes aspiracions i somnis i, per tant estaven disposats fins i tot a robar, com es pot veure en aquesta escena de la sèrie ‘Pose’, que es va estrenar l’any passat a HBO i rememora d’una manera molt estètica l’auge de l’escena drag al Nova York dels 80.
Què es requereix per convertir-se en una drag-queen?
El crucial i el que feia guanyar competicions era el que cantava Ru Paul a ‘The Realness’, l’autenticitat.
Diu “the realness”, no la reialesa sinó l’autenticitat. És a dir, que la gran preocupació i el que dona més punts al món de les drag-queens és que la posada en escena sigui autèntica, que entrin al paper i ser grans ballarins de voguing, un estil que a alguns us sonarà d’aquest videoclip de Madonna i que ara també està revifant entre tota mena de gent, fan cursos fins i tot als centres cívics de Barcelona. Madonna va publicar la cançó ‘Vogue’ el 1990, inspirada pel ball de les drag-queens, i va arribar a ser número u a 30 països. El voguing consisteix a ballar com si t’estiguessin fotografiant per la portada de ‘Vogue’, d’aquí el seu nom i els seus moviments tan marcats. .
Les drag-queens a la televisió
Bona part de les gràcies d’aquesta moda de les drag queens les hem de donar a Ru Paul i el seu xou d’impacte, que ha llançat o rellançat la carrera de moltes drag-queens i el furor és tal que fan sèries, documentals, “realities”, gires mundials en solitari o en grup com la que veiem, Werq The World, que ha passat diverses vegades per Barcelona, l’última a l’abril i en sessió doble.
La gira Werq The World, amb les estrelles de Ru Paul, passarà al llarg d’aquest any per cinc continents.
‘Ru Paul Drag Race’ té una cara B, que és la cara fosca: ‘Dragula’, un xou d’impacte fet per aquestes dues drags, Les Boulet brothers. No cerquen la millor drag-queen, sinó la millor monstre, la podeu veure a YouTube.
Però endolcim-nos una mica amb una sèrie de dibuixos animats de drag-queens que es va estrenar fa mig any i que és de l’estil de ‘Las Supernenas’. S’ha fet al Brasil, es pot veure a Netflix i ja té firmades una segona i tercera temporada. Les ‘Superdrags’ combaten l’homofòbia i la transfòbia i els estereotips amb els superpoders drag com ara aquest:
La festa drag per excel·lència a Barcelona: Futuroa Sarao Drag
I per acabar, si esteu fascinats amb el tema d’avui, agafeu l’agenda perquè divendres a les 8 del vespre i a La [2] d’Apolo hi ha Sarao Drag. Tothom pot anar com vulgui, de drag o de civil, hi ha premi del públic i aquest cop és festa especial, ‘The very best of: els bombons’, en què tornarem a veure les que més ens van al·lucinar de les edicions anteriors, per acomiadar-se de La [2] i passar, a partir de setembre, a la sala gran de l’Apolo!
