El jazz i el cinema és un matrimoni molt fèrtil al llarg de la història, i aquest Nadal ha estat d’actualitat amb l’estrena de ‘Soul’. El nou títol de Pixar, que s’ha pogut veure a Disney+, ha estat el gran èxit d’aquestes festes, i nosaltres volem aprofitar per repassar algunes pel·lícules que s’han rodat a ritme de jazz.
‘El cantor de jazz’
Alan Crosland, 1927
La considerada com la primera pel·lícula sonora de la història del cinema explicava el viatge d’un noi de família tradicional que lluitava per acomplir el seu somni de cantar jazz. I és que, tot i que durant un temps aquest estil estava mal considerat per la burgesia dels Estats Units, Hollywood ben aviat va ser conscient de la seva implantació popular i de la consideració que despertaven els seus millors músics.
‘Música y lágrimas’
Anthony Mann, 1953
La vida de Glenn Miller, des dels seus inicis fins a la consagració i la seva tràgica mort en accident, es converteixen en un relat gairebé mitològic típic dels Estats Units, en què l’home corrent, fet a si mateix, es converteix en un símbol cultural. I tot i que al film hi surt, per exemple, Louis Armstrong, Hollywood dedicarà pel·lícules a músics de jazz sempre que siguin blancs com Glenn Miller. La comunitat afroamericana s’haurà de conformar durant molts anys a ser la comparsa i els músics de gira, però mai els solistes.
‘Ascensor para el cadalso’
Louis Malle, 1958
Una parella planeja un assassinat que els reportarà molts beneficis, però mentre el duen a terme, l’home es queda atrapat en un ascensor i la dona es pensa que l’ha abandonada i ha fugit de la ciutat. ‘Ascensor para el cadalso’ és un dels treballs més importants del cinema francès dels 50 i ho és, en part, per la banda sonora que va compondre expressament Miles Davis. El jazz ens situa en el gènere negre de la pel·lícula, però també es fon en la nit parisenca i es converteix en el fil musical que ambienta els carrers il·luminats i bulliciosos per on camina la protagonista mentre es perd en els seus pensaments.
‘Alrededor de la medianoche’
Bertrand Tavernier, 1986
França sempre ha tingut una relació molt especial amb el jazz, i un director com Bertrand Tavernier va rodar ‘Alrededor de la medianoche’, basada en la vida del músic Bud Powell i protagonitzada per un altre saxofonista llegendari: Dexter Gordon. Amb un càsting que inclou noms com els de Herbie Hancock, Bobby Hutcherson, John McLaughlin o Wayne Shorter, tots ells músics que ajuden a bastir la que potser és la pel·lícula de jazz més important de totes. I un cop més, el component autodestructiu del seu protagonista és un dels temes centrals de la història.
‘Bird’
Clint Eastwood, 1988
L’amor pel jazz i el blues del director de ‘Sense perdó’ o ‘Mystic River’ és conegut per tothom i recorre bona part de la seva filmografia, però ‘Bird’ és potser el seu major homenatge a aquests gèneres musicals. ‘Bird’ repassa la vida del mític Charlie Parker i es fixa també en els aspectes més sòrdids d’una carrera marcada per la música i les addiccions. El component autodestructiu de Parker està present en molts altres títols sobre intèrprets de jazz i ha contribuït a forjar la llegenda d’un estil associat a clubs plens de fum, alcoholisme o nits en blanc.
‘Kansas City’
Robert Altman, 1996
Ambientada als anys 30, ‘Kansas City’ és una mostra de cinema negre dirigida per Robert Altman que explica el segrest de la dona d’un polític per part d’una noia que vol salvar el seu marit. Amb aquest punt de partida, Altman rodava un homenatge al jazz ple de números musicals que feien de banda sonora i de context històric, i que ajudaven a marcar el ritme de la narració. El jazz es convertia, així, en un marc temporal capaç de fixar el to de la història.
‘Whiplash’
Damien Chazelle, 2014
L’exigència malaltissa que forma part de la llegenda negra del jazz al cinema l’hem vista més recentment a ‘Whiplash’. En aquesta història sobre la relació tirànica i violenta entre un professor i el seu alumne es parla de la recerca de l’excel·lència artística, de relacions paternofilials mal enteses i de l’obsessió per superar-se a un mateix. I tot, a ritme de bona música.
‘Soul’
Pete Docter, 2020
La història d’una ànima que vol tornar al món dels vius per acomplir amb el seu somni de ser un músic de jazz serveix a Pixar per parlar de temes com la felicitat, la realització personal, la vida, la mort o la música.
