El músic gallec Carlos Núñez és un dels primers noms que ens vénen al cap quan pensem en instruments com la gaita o flauta. Nen prodigi, que amb 12 anys ja tocava amb orquestres internacionals, des de jove era un habitual de la formació irlandesa ‘The Chieftains’, amb qui va conèixer de primera mà els sons de la música celta. Unes sonoritats que, anys més tard, posaria de moda amb ‘A irmandade das estrelas’, el seu primer àlbum en solitari.
La tradició de la música celta, que té en el Carlos Núñez un important ambaixador, és el centre del seu nou llibre ‘La hermandad de los celtas’, en què explica com els processos arqueològics han canviat la idea que teníem d’aquesta cultura tan misteriosa. Habituals a zones com les illes britàniques o el centre d’Europa, cada cop sembla més clar que els celtes van tenir una forta implantació a la Península Ibèrica.
L’escriptura d’aquest llibre també ha contribuït a que Carlos Núñez constati que les arrels musicals celtes es poden llegir en llocs tan allunyats com Turquia o Amèrica Llatina, i que els pobles que van viure al llarg de l’Atlàntic presentaven unes semblances que ajuden a entendre la idea d’una Europa unida amb una herència comuna.
Carlos Núñez continua amb la seva doble tasca de divulgador i de músic professional, una ocupació que du a terme fins i tot quan la moda de la música celta ja ha passat. El mateix Núñez és molt crític amb aquest moviment que als 90, com afirma, va ‘saturar de gaites’ el panorama musical. Tot i així, és optimista respecte al futur d’aquesta corrent musical que ha sobreviscut, sobretot, amb el mestissatge amb altres músiques. El seu nou llibre ens permet constatar que la música dels celtes, milers d’anys després, continua tan viva com sempre.
