1.- ‘Feud’: aquesta creació de Ryan Murphy, l’autor d”American horror story’, reconstrueix la mítica rivalitat entre les actrius Joan Crawford i Bette Davis, sobretot durant el rodatge turbulent ‘Què se n’ha fet, de Baby Jane’, tot un clàssic del suspens. La sèrie brilla tant per la seva recreació d’època com per les interpretacions de Susan Sarandon i Jessica Lange, però especialment per ser una àcida denúncia del tracte que dona Hollywood a les actrius quan arriben a una certa edat. El millor és que tot plegat s’explica en una temporada única de vuit episodis i evita, d’aquesta manera, dilatacions innecessàries de la història.
2.- ‘Your me her’: és l’efecte Netflix. Com que es tracta d’una producció d’una cadena menor, fins que no ha arribat a la plataforma no s’ha fet accessible per a una audiència més global. Aquesta sèrie, de to càustic i molt ben interpretada, gira al voltant d’un trio que decideix fer oficial la seva relació i provocar un autèntic caos al seu voltant. És una mirada molt crítica a les convencions socials i com en el fons som menys tolerants del que pensem. I és ideal per veure d’una tirada, perquè cada temporada consta de 10 episodis de menys de 30 minuts. Per cert, s’acaba de fer oficial que la renoven per a una tercera.
3.- ‘Crashing’: parla del món dels humoristes des de dins i se serveix d’uns gags que fan riure, sí, però també conviden a reflexió i a vegades deixen un pòsit d’amargura. El seu protagonista i creador, Pete Holmes, interpreta un monologuista que enxampa la seva promesa al llit amb un altre home i acaba fent-se amic d’un humorista una mica particular que intenta ajudar-lo a triomfar en la seva carrera. Enganxa, principalment, pels seus diàlegs afilats, i HBO encerta en fer episodis de només 20 minuts que passen com un sospir. I la temporada només consta de vuit episodis, o sigui que és impossible que t’empatxi.
4.- ‘Santa Clarita Diet’: Netflix sempre ha abonat les maratons, perquè penja tots els capítols de cop, i en aquest cas encara s’hi presta més perquè la sèrie té només 10 episodis de mitja hora. El plantejament és molt atractiu: un matrimoni del típic barri residencial descobreix que ella és un zombi, només que no ho aparenta, i es veuen obligats a matar gent malvada perquè es pugui alimentar. És cert que la sèrie té problemes de to, perquè passa de la comèdia domèstica al gore sense massa coherència, però precisament en aquest contrast hi ha bona part de la seva gràcia, perquè se’n riu sense pietat d’ambdós gèneres. Drew Barrymore interpreta la zombi, però el millor de la sèrie és l’actor que interpreta el seu marit, Timothy Olyphant.
5.- ‘Making history’: és una ximpleria com una catedral, però se li ha de reconèixer que et fa riure de tan absurda que és. El seu protagonista és un veritable imbècil que aconsegueix viatjar amb un amic seu a l’Amèrica del segle XVIII i acaba tenint una aventura amb una noia. Al principi, tot va bé, però quan decideix emportar-se-la als nostre dies, fa que el passat canviï i la història tal com la coneixem se’n vagi en orris. La sèrie no té temps d’avorrir-te, perquè consta de nou episodis de 20 minuts i acaba fent-se simpàtica pel seu humor iconoclasta que la porta a riure’s de les drogues i de ‘Titanic’ en un mateix episodi.
6.- ‘Cardinal’: té un aire a les sèries nòrdiques del gènere, de fet quan la comences això et tira enrere, perquè et sembla que veus que una sèrie criminal més sobre l’aparició d’un cadàver i com això acaba traient la pitjor cara de la comunitat en què transcorre l’acció. Però superada aquesta impressió inicial, ‘Cardinal’ es torna un relat molt tèrbol sobre la sobreexposició infantil a entorns violents, i a més té un protagonista, el Cardinal del títol, que sempre està sota sospita d’amagar alguna cosa. La intenció dels seus responsables és convertir-la en una sèrie de llarg recorregut, com ho demostra el fet que ja l’han renovat per a dues temporades més.
7.- ‘Peaky Blinders’: una de les sèries millor valorades dels darrers anys, i no és per menys, perquè és una veritable joia. De fet, cada capítol és una petita d’obra d’art. Aquesta sèrie documenta les guerres de bandes a la Gran Bretanya de principis del segle XX, en què acaba essent un gran fresc històric sobre allò que el cinema i la televisió encara no ens havien explicat sobre les transformacions socials d’aquest país. Té un estil visual absolutament extraordinari que té cura de fins i tot del més mínim detall, i compta amb un planter d’intèrprets en estat de gràcia encapçalat per Cillian Murphy. Cada temporada està formada per sis capítols d’una hora, i ara estem en espera que es confirmi la data d’estrena de la quarta.
8.- ‘Fargo’: cada entrega és independent de l’anterior. No hi ha dubte que aquesta sèrie és una de les millors que tenim en emissió i s’haurà de veure. Cada temporada consta de 10 episodis d’una hora, i la veritat és que si la comences acabes absolutament abduït pels seus relats de perdedors i crims imperfectes. A la tercera temporada trobarem altres grans noms, com els de Mary Elizabeth Winstead o Carrie Coon.
