Rosa Regàs acaba de publicar ‘Amics per sempre’, el tercer lliurament de les seves memòries que està publicant amb Ara Llibres. Reconeix que no ha estat idea seva, sinó que l’hi van proposar. “Jo la meva vida ja l’explico amb anècdotes transformades per la imaginació quan escric una novel·la”, ha explicat asseguda al sofà de l”Àrtic’.
Durant l’entrevista ha parlat de la seva vida i amics, de la mort i ens ha descrit què és per a ella la pàtria. “És el lloc on jo em sento identificada perquè hi he viscut, hi he tingut grans emocions, ja sigui perquè he estat molt feliç o perquè he patit molt, tant se val. No té res a veure amb el fet que jo hagi tingut el mèrit de néixer en un lloc. Considero la meva pàtria molts indrets del món“.
Amiga de Dalí, que la va batejar com a senyoreta Regasol
La presència continuada de Regàs a Cadaqués li va permetre estar en contacte amb Dalí. “Em deia senyoreta Regasol perquè un dia estava mirant un aparador de Dique Flotante, al passeig de Gràcia, i pel vidre el vaig veure a ell. Quan em vaig girar, se’m va apropar i em va dir: “Bon dia, senyoreta Regasol”. Jo li vaig dir: “Jo no em dic Regasol, em dic Regàs”. I ell: “No, no, vostè és filla del senyor Regasol”. I així va començar una amistat, que no va ser seriosa ni profunda però sí que va durar molts anys”, ha narrat.
Regàs va estudiar filosofia perquè creia que així ho abastaria tot. “Jo em pensava que la filosofia era el saber que ho abraçava tot. No sabia aleshores que la filosofia era una altra cosa, una mena d’assignatura que t’ajuda a desenvolupar la teva ment, a filosofar. Filosofar no és res més que pensar en les coses, descobrir el que amaguen”.
