Marià Cañardo va ser un ciclista veloç, un guanyador nat i va convertir-se en un ídol de masses.
Des dels Jardins de Marià Cañardo, a tocar del Velòdrom Miquel Poblet d’Horta, Ivan Vega García —autor del llibre ‘El primer campeón. El mundo que vió Mariano Cañardo’— explica que va ser un dels millors ciclistes que ha tingut Barcelona.
Marià Cañardo, el primer ciclista professional
Navarrès nascut a Olite el 5 de febrer del 1906 es va traslladar al barri de Sant Andreu a casa d’uns parents i el seu ofici era fuster. Quan va provar el món de la bicicleta ja no el va deixar i va ser el primer ciclista que es va guanyar el sou complet dalt de la bici.
El circuit de Montjuïc als anys 20 i 30 s’omplia a vessar d’aficionats per veure’l i el ciclisme va ser el primer esport de masses. Marià Cañardo va ser molt més famós que els futbolistes i la seva etapa professional va transcorre entre 1926 i 1943.
Durant la Guerra Civil, Cañardo va ajudar a passar diners i objectes als exiliats a França amagant-los a la seva bicicleta.
Marià Cañardo, rècord de victòries a la Volta a Catalunya
La figura de Marià Cañardo es va fer gran a la Volta Ciclista a Catalunya, la competició ciclista per etapes més antiga de l’estat que va néixer el 6 de gener del 1911. La va guanyar en set ocasions i encara avui manté el rècord de victòries a la Volta. Un palmarès que es completa amb les quatre vegades que va ser campió d’Espanya i l’etapa del Tour de França que va guanyar el 1937.
Quin Cañardo!
La seva amistat amb molts futbolistes va provocar que se li atribuís l’expressió futbolística de “Quin canyardo!” per la corpulència, rapidesa i la força del ciclista sobretot als últims metres. La mort de Cañardo el 20 de juny del 1987 va coincidir amb l’atemptat d’Hipercor i no va tenir cap repercussió a la premsa del moment.
