Aureli Capmany va ser un apassionat de les tradicions i costums de la ciutat, que es conserven gràcies a la recopilació que en va fer. El folklorista barceloní era el pare de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany i van viure durant molts anys al carrer de la Petxina, número 3. Ho explicava Montserrat Garrich, comissari de l’Any Aureli Capmany, en aquest capítol del programa Va passar aquí.
Capmany va néixer la barri del Born l’any 1868. Els seus pares hi tenien una botiga de cistelleria amb obrador que més endavant es va traslladar a la Rambla. De petit va anar a l’escola del barri i de més gran va anar a l’escola del Bisbe, també a la zona.
La seva vida es va desenvolupar a l’entorn del Born i la Rambla. Va ser soci de l’Orfeó Català, del Centre Excursionista de Catalunya i de l’Ateneu Barcelonès. Va treballar a l’Arxiu Històric de la Ciutat. Per tot plegat, coneixia Barcelona pam a pam, a través de la pròpia vivència.
Aureli Capmany i la cultura popular
L’afició per la música, el cant, la dansa i el folklore en general, li venia jove. Capmany era cantaire i tocava la guitarra i l’acordió. Per això, a finals del segle XIX va ser una de les persones que va fundar l’Orfeó català.
Capmany va deixar escrit que en un moment de la seva vida va decidir el seu futur, basat en el folklore de Catalunya i la història de Barcelona. Aquests eixos van guiar la seva obra fins al final.
Capmany es va centrar plenament en l’estudi del folklore quan va entrar de redactor d’aquesta secció al diari La Renaixensa. Va publicar una sèrie d’articles sobre sants, santes i marededéus, on en repassava la vida i obra, on parlava de les cançons i les danses que es ballaven a la seva festa i on explicava què feia la col·lectivitat amb motiu d’aquesta diada: àpats, menges, rituals, etc.
Aureli Capmany i la dansa
Un dels temes que Capmany va tractar més prolongadament i que va formar part de la seva vida va ser la dansa. Va ser l’impulsor i responsable dels esbarts dansaires a Barcelona i a Catalunya. El 1907, va veure la importància de crear un grup de parelles estables que aprenguessin, assagessin i mostressin els balls de carrers i places de Catalunya. Així es va crear l’esbart de dansaires barceloní.
Després, l’any 1909, va formar part de l’Esbart Català de Dansaires, del qual en va ser l’ideòleg. També va ser un dels responsables del vestit tradicional català. Un altre dels aspectes que fascinaven Capmany en relació amb la dansa, és la imatgeria festiva, sigui en forma de gegants o en forma de bèsties. Els gegants de la basílica del Pi, l’Elisenda i en Mustafà, eren els seus preferits de l’imaginari de la ciutat.
Capmany va passar moltes hores consultant bibliografia i documentació a la seu de l’Ateneu Barcelonès, del qual era soci. Va ser un gran lector i bona part dels seus coneixements es deuen a una formació autodidacta. Un dels projectes que li va quedar pendent va ser la publicació d’una sèrie de llibres de la història de Barcelona, des de la fundació fins al segle XX.
A Aureli Capmany l’apassionava qualsevol tema relacionat amb la ciutat de Barcelona, des d’un monument artístic fins a un gremi professional. Per això, a l’obra de Capmany hi podem trobar qualsevol tema de la ciutat.
