El Marcel Romero va venir fa un any a viure al Carmel i des d’aleshores el fet de sortir al carrer s’ha convertit en un malson. Fa cinc anys va patir un accident laboral que li va provocar una lesió lumbar degenerativa i ara no pot caminar més de 20 minuts seguits. Té reconeguda un 65 % d’incapacitat i es mou amb l’ajut d’una cadira de rodes elèctrica. El problema és que tot just davant la seva finca, al carrer de la Murtra, hi ha l’inici d’un tram d’escales que comunica fins al carrer del Santuari.
Això fa que per accedir al seu portal hagi d’arrossegar la cadira a pols per pujar dos esglaons, ja que no hi cap rampa. “Cada dia em faig mal a les lumbars perquè la cadira pesa 110 quilos”, explica el Marcel desesperat. Des de finals de l’any passat ha presentat diverses instàncies demanant a l’Ajuntament que faci accessible el pas en aquest punt amb la instal·lació d’una rampa. La resposta municipal, però, ha estat que no és viable construir-n’hi una que compleixi la normativa d’accessibilitat.
Davant la negativa, aquest veí del Carmel de 38 anys ha decidit difondre el seu problema a les xarxes i buscar suport de veïns i entitats del barri que siguin sensibles en temes de mobilitat accessible. Ha trobat, per exemple, un arquitecte que assegura que tècnicament sí és possible fer una rampa per salvar el desnivell, que no supera els 40 centímetres. A partir d’aquí ha decidit presentar una proposta d’urbanització i adequació de la via pública a l’Ajuntament, en espera de rebre una resposta favorable.
Més problemes d’accessibilitat
A més del problema de les escales, el Marcel Romero es queixa que diverses motos aparquen sovint davant de casa seva, tot i haver-hi un senyal de prohibició. Quan es troba amb aquesta situació el pas li queda barrat i ha de trucar a la Guàrdia Urbana per poder arribar fins a casa seva, tot i que es queixa que no sempre es presenta. Un altre inconvenient és que també ha de superar un petit esglaó per accedir al portal però, en aquest cas, ja ha arribat a un acord amb la comunitat de veïns per fer una actuació per suprimir-lo.
Tot plegat, li suposa un suplici fins al punt de confessar que “li he agafat por a sortir al carrer, ja que cada vegada em faig mal a les lumbars i això em fa respecte”. Fins i tot ha pensat a marxar del barri però actualment no té cap tipus d’ingrés econòmic i diu que hauria de recórrer als Serveis Socials. També s’ha plantejat comprar-se una cadira elèctrica plegable més lleugera però no pot assumir els 3.500 euros que li costaria.
