(ACN / redacció) “Volem trencar els mites de la incontinència i que els pacients acudeixin als metges“, ha afirmat la doctora especialista en urologia del Vall d’Hebron, Marta Allué. I és que centenars d’homes i dones pateixen pèrdues involuntàries d’orina o femtes en algun moment de la seva vida. “És habitual però no és normal”, ha apuntat la infermera referent en ginecologia i sòl pelvià de l’Hospital Vall d’Hebron, Míriam Asensio, que ha explicat que fins i tot hi ha pacients que “han aguantat 20 anys aquesta lluita interna”.
Professionals del Vall d’Hebron asseguren que molts dels casos es poden tractar amb canvis d’hàbits i sense cirurgia. Alguns pacients presenten simptomatologia depressiva perquè no han comunicat a ningú el seu problema de salut. La vergonya és un dels motius pels quals els afectats no acudeixen al metge. “Realment incomoda molt i dona molta inseguretat”, ha dit. Asensio ha apuntat que en alguns casos els pacients “s’aïllen al seu domicili per evitar aquestes pèrdues i que vagin molles pel carrer”.
Principals causes de la incontinència
La incontinència pot manifestar-se en el curs d’una malaltia o resultar una alteració per si mateixa. També poden desencadenar incontinència els problemes amb la pròstata, cirurgies oncològiques, lesions neurològiques, infeccions urinàries o determinats tipus de medicaments.
Segons la doctora Allué, les dones pateixen incontinència derivada dels parts o l’edat. És el tipus d’incontinència més freqüent, que es produeix quan la bufeta femenina desprèn pèrdues d’orina en fer esforços, com practicar esport o estossegar. Segons els graus d’incontinència, lleu o severa, tenen tractaments específics. Amb exercicis de rehabilitació o cirurgia es pot solucionar “amb molt bons resultats”, ha assenyalat Allué.
Pel que fa als homes, el motiu més habitual va lligat amb els problemes de mobilitat i l’edat. Aquesta és la incontinència d’urgència i es dona quan el pacient no arriba a temps al lavabo des que el cos activa l’avís.
Tractaments de l’afecció
Disminuir la quantitat de líquids a 1,5 litres al dia, reduir la presa de líquids excitants, com ara la cafeïna o la teïna, i orinar més sovint són algunes de les recomanacions per als pacients lleus.
Si això no és suficient, hi ha tractaments farmacològics que poden ajudar el pacient perquè aguanti millor l’orina i tingui una vida més còmoda. També se’ls pot injectar la toxina botulínica o bòtox a la bufeta perquè es relaxi i el pacient pugui anar al lavabo de manera més espaiada i amb més tranquil·litat.
En el cas dels pacients severs, es pot recórrer a l‘esfínter artificial, un dispositiu que manté la bufeta continguda a través d’un mecanisme que aixafa el coll de la uretra. En el moment que el pacient té el desig d’orinar, a través d’un botó obre el mecanisme i aquest deixa sortir el líquid.
