Poques coses són tan característiques de l’ésser humà com l’haver de tornar a començar. La vida és un continu caure i aixecar-se, acabar i començar, i tot i que sabem que això ho haurem de fer infinites vegades, cada cop que ens hem de tornar a aixecar o que hem de recomençar, com passa després de les vacances, se’ns pot fer tota una muntanya. N’hem parlat a la secció setmanal de benestar emocional, psicologia i creixement personal del ‘betevé directe‘.
Un molt bon exemple de com aprendre a conviure amb aquest tornar a començar constant és la pel·lícula ‘Atrapat en el temps‘ (1993, Harold Ramis), en què en Phil, que interpreta Bill Murray, un periodista malhumorat, es veu condemnat a viure el mateix dia una i una altra vegada. Al principi porta molt malament aquesta repetició, i justament se li acaba quan l’accepta. Quan accepta aquest etern tornar a començar.
Xavier Montero, psicòleg: “Cal planificar la tornada”
Xavier Montero, psicòleg especialitzat en l’entorn laboral, i membre de la secció de Treball i Organitzacions del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), assegura que cal planificar la tornada: “Ens hem de posar el xip de planificar no només les vacances, sinó també la tornada“. També posa l’exemple del cotxe: “Quan frenes, com frenes? De cop o a poc a poc? Si frenes de cop surts pel vidre, o et salta l”airbag’, t’ensenyen a frenar a poc a poc“.
