(ACN/ Redacció) Un estudi liderat per l‘Hospital Clínic Barcelona-IDIBAPS demostra l’eficàcia de la immunoteràpia CAR-T ARI0002h per a pacients amb mieloma múltiple resistent als tractaments habituals. L’estudi, publicat a la revista ‘The Lancet Oncology‘, mostra que el 70 % pacients que han rebut aquest CAR-T mostren una resposta completa passats 18 mesos, i la resta tenen respostes parcials.
Ara, l’Agència Espanyola de Medicaments (AEMPS) està avaluant la documentació per aprovar-lo com a medicament de teràpia avançada de fabricació no industrial.
En l’assaig, liderat pel Clínic, hi han participat quatre hospitals espanyols més. En total s’han tractat 30 pacients amb mieloma que havien recaigut després de dos o tres tractaments previs. El CAR-T és un tipus de teràpia cel·lular i gènica en què el pacient esdevé el seu donant: se’n modifiquen els limfòcits T perquè puguin atacar les cèl·lules tumorals.
El segon càncer de sang més freqüent
Aquest és el segon CAR-T que es desenvolupa a l’hospital barceloní i el primer d’Europa per a pacients amb mieloma múltiple, el segon càncer de sang més freqüent. Suposa el 10 % dels càncers de medul·la òssia i, tot i que la supervivència ha millorat de manera significativa, hi ha una proporció important de pacients que recauen i generen resistències a les teràpies.
L’Ari, la noia que dona nom als CAR-T del Clínic
Aquests primers CAR-T del Clínic (el primer va ser ARI-0001, per a la leucèmia limfoblàstica aguda) porten el nom de l’Ari, una noia que, abans de morir el 2016, va esperonar l’hospital en la recerca de teràpies cel·lulars i la família de la qual ha recaptat fons perquè aquests tractaments siguin una realitat.
El CAR-T ARI0002h es dirigeix contra l’antigen BCMA, que es troba a la superfície de les cèl·lules tumorals del mieloma. El doctor Manel Juan, cap del Servei d’Immunologia del Clínic, destaca que la diferència respecte als CAR-T anteriors, a més de la diana terapèutica, que en aquest cas és l’antigen BCMA, és que “està humanitzat”. “Moltes vegades s’utilitzen anticossos de ratolí per al desenvolupament dels CAR-T i en aquest cas l’hem humanitzat perquè tingui més durabilitat en el pacient i menys probabilitat de rebuig“, indica el doctor.
