JORDI ARRUGA "La pèrdua que vaig tenir va ser la del meu fill Alberto que tenia 26 anys i ens va deixar ara fa quatre anys. D'entrada hi ha un moment desorientació total i un replantajament total de l'existència de cadascú. Realment l'intercanvi del que se sent només es pot compartir amb persones que han tingut experiencia similars." PEPI VALLECILLOS "Muchos miedos, desazón, incomprensión, no podía hablar con nadie, me ahogaba... mucho sentimiento de culpabilidad que no sabía como expresar." Per al Jordi i la Pepi el grup de suport i l'acompanyament de l'entitat Després del Suïcidi-Associació de Supervivents ha estat imprescindible per passar el dol. Una entitat que va néixer fa quatre anys i que en aquest temps ha donat assistència directa a prop de 400 persones, complint així un dels seus objectius principals. L'altre, visibilitzar aquest problema i treballar per a la prevenció. CECÍLIA BORRÀS, presidenta Després del Suïcidi-Associació de Supervivents "Hem iniciat un camí i veiem que el suïcidi i la mort per suïcidi i les seves conseqüències ja és un més un tema de salut, que apareix a les pàgines de salut dels mitjans de comunicació i no a les de successos." Tots ells han viscut l'experiència com a familiars i coincideixen en la necessitat d'un suport assistencial per cobrir les necessitats del dol. També recalquen que es tracta d'un problema de salut. Al darrere del 85% dels casos de mort per suïcidi hi ha una malaltia mental. Per reduir aquestes xifres, els especialistes reclamen més prevenció. SANTIAGO DURAN-SINDREU, psiquiatra del Pla de Prevenció del Suïcidi "Crida l'atenció que no hi hagi cap campanya o cap pla estatal, regional o autonòmic de prevenció del suïcidi, quan és la principal causa de mort no natural, molt per sobre dels accidents de trànsit, dels homicidis o de la violència domèstica." L'Hospital de Sant Pau és pioner amb un pla específic de prevenció que ja fa més d'una dècada que funciona. I amb bons resultats. En aquests temps, aquest programa ha atès més d'un miler de pacients i ha reduït en un 25 % els reintents de suïcidi.
El suïcidi és la primera causa de mort no natural, per davant de les víctimes d’accidents de trànsit, d’homicidis o de violència masclista. Les xifres absolutes ho demostren. L’any 2014 es van produir 3.910 morts per suïcidi a l’Estat espanyol, mentre que la sinistralitat a les carreteres va deixar 1.131 víctimes mortals i 57 dones van ser mortes per les seves parelles. Els especialistes i professionals sanitaris reclamen més prevenció, ja que no existeix un pla específic a escala estatal ni autonòmica per fer prevenció en els grups de risc.
Un problema de salut
El psiquiatre Santiago Duran-Sindreu recorda que al darrere del 85 % dels suïcidis hi ha un trastorn mental i que, per tant, s’hi pot actuar. Un exemple n’és el Programa de prevenció del suïcidi de l’Hospital de Sant Pau, que ja fa més d’una dècada que funciona i que ha aconseguit una eficàcia demostrada. Una dada que ho demostra és el fet que han reduït des del 35 % fins al 10 % el nombre de pacients que reintenta suïcidar-se durant el primer any de tractament.
Una altra de les qüestions pendents és trencar el silenci social al voltant d’aquest tipus de mort. Una realitat que vol canviar l’entitat Després del Suïcidi-Associació de Supervivents. La presidenta de l’entitat, Cecília Borràs, explica que en quatre anys han iniciat un camí important. “Hem fet de pont entre les persones que han viscut l’experiència, la societat, les institucions i els mitjans de comunicació“, afirma Borràs i afegeix que “ara es parla de suïcidi a les pàgines de salut i no a les de successos”. Però des de l’entitat també recalquen que queda molta feina per fer per acabar amb els falsos mites i creences que hi ha al voltant d’aquest tipus de mort.
Un dol complex
Aquesta entitat va néixer per acompanyar les persones que han de superar la mort per suïcidi d’algú proper en el procés de dol. És el cas del Jordi Arruga, que va perdre el seu fill i assegura que l’associació ha estat un suport imprescindible. Principalment per entendre que “la mort per suïcidi és una mort digna, igual de digna que la mort per leucèmia o per un accident”; en segon lloc perquè realment l’intercanvi del que se sent “només es pot compartir amb persones que han tingut una experiència similar“; i per acabar perquè amb el grup “vam declarar una espècie d’amnistia col·lectiva” pel “gran sentiment de culpa que t’envaeix”.
Unes reflexions que comparteix Pepi Vallecillos que, després de perdre la seva mare, va viure una barreja de sentiments de por, tristesa, incomprensió i soledat. Per això des de Després del Suïcidi-Associació de Supervivents també reclamen una àrea assistencial per cobrir les necessitats del dol.
