Fa sis mesos que el moviment del 15-M camina. Ha passat d'acampar i fer assemblees a la plaça de Catalunya amb assistències massives a traslladar les seves propostes a cada barri de la ciutat. Una tasca més propera que, diuen, els permet conèixer la realitat de la zona i perfilar millor les accions que s'han de dur a terme. FRANCISCO GARROBO, comunicació del 15-M "Nuestro cauce habitual es una acción a demostrar que se puede. Nosotros hemos ocupado una vivienda vacía que llebaba siete años sin ocuparse para demostrar que se puede dar vivienda social y ahora pedimos a los estamentos políticos que haga algo. El problema de una ILP es que tiene que ir al Parlamento y se tienen que recoger firmas y el propio Parlamento puede decidir si quiere debatirla o no." L'habitatge, la garantia de la sanitat i l'educació pública i el canvi en el sistema polític actual són els tres eixos en què centren els esforços. Alguns experts asseguren que el 15-M ha servit perquè la població s'involucrés més en la política i sortís al carrer per dir-hi la seva. JORDI MIR GARCÍA, Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la UPF "Quan alguns denunciaven o deien que no tenen programa o objectius concrets a assolir, ens trobem que tenen objectius ambiciosos com la dació en pagament, la reforma fiscal o una classe política que no els representa, o les grans mobilitacions pel territori als CAP o educació. Podem acceptar una pèrdua de visibilitat però això no s'adiu amb una manca de mobilitzacions." ARCADI OLIVERES, president de Justícia i Pau "Hi ha similituts amb el maig francès, amb la primavera àrab però també diferències. Estic convençut quer això no desapareixerà perquè és una cosa que ha nascut duna causa i que no ha millorat la situació." Ara el 15-M haurà de demostrar si aquest discurs acaba arrelant o si, per contra, són un moviment opac, autoritari i sense futur, com també apunten algunes veus crítiques.
