La plaça de les Glòries Catalanes ha anat canviant de pell diverses vegades des del segle XIX, quan Ildefons Cerdà la va imaginar com el centre de la futura ciutat de Barcelona. El pas de la línia ferroviària va impedir que aquest espai es pogués urbanitzar, fins que a poc a poc es van anar soterrant les vies. Un cop soterrades, els cotxes van guanyar la partida, i es van aixecar dues grans carreteres elevades, amb un parc al costat nord.
Amb els Jocs Olímpics del 92, es va aixecar el tambor, un gran anell viari amb un parc a l’interior. La idea original, era la de incloure-hi un pàrquing que servís per encabir els cotxes dels treballadors que vinguessin de les rodalies a treballar a Barcelona. Aquesta primera opció no va tenir èxit i aquest espai es va convertir en un dipòsit de la Guàrdia Urbana. Alguns veïns van veure la construcció del tambor del tot precipitada i com a una opció que seria temporal. Arran de la construcció d’aquesta infraestructura, el trànsit va incrementar notablement i les reivindicacions en contra del soroll i la contaminació van anar en augment.
Primer programa d’actuació Municipal
Deu anys més tard, l’Ajuntament es va replantejar les necessitats de la plaça i, cap el 2003, es va posar un marxa un programa d’actuació municipal en què es va apostar per un nou projecte, molt més amable amb els veïns. Primer, el 2007, s’inicia un procés participatiu per decidir el futur de la plaça. El 2008, es van tirar a terra els murs perimetrals del tambor, tot i que no va ser fins al 2016 que es va enderrocar definitivament “l’escalèxtric”.
El taló d’Aquil·les de Barcelona
Si parlem d’urbanisme, fins ara la plaça de les Glòries ha estat el taló d’Aquil·les de l’Ajuntament. En només quatre dècades, l’espai ha patit diverses reestructuracions urbanístiques que han suposat unes despeses molt elevades per als pressupostos municipals. L’endarreriment d’aquestes darreres obres va tensar la corda entre consistori i veïns. Un veïnat desencantat que espera que aquesta última reestructuració sigui la definitiva. Demanen també seguretat a tot el parc, per tal que se’l preservi d’actes vandàlics i incivisme.
La cronologia d’una obra de mai no acabar
