MONTSERRAT MARTÍN, autora del recurs pedagògic "El copet al cul pot ser intencionada o no intencionada. Ara, com se sent la persona que la rep, sigui intencionada o no, doncs destriem una mica el tema perquè és molt complicat. No estem dient que s'ha de tallar el contacte físic. Estem dient que s'ha de reflexionar sobre aquest contacte físic. Hi ha gent que li va bé i gent que no li va bé." LAURA PÉREZ, regidora de Feminismes i LGTBI "una eina pensada també per donar un abordatge ràpid i eficient. Això ens assegura que minimitzem les conseqüències o les seqüeles de qui ho està patint." DAVID ESCUDÉ, comissionat d'Esports "També vol ser pràctica per prevenir i sobretot pels més petits que és un dels nostres objectius prioritaris, sensibilitzar del que està bé i està malament."
El món de l’esport és, segons la regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, “un àmbit molt jerarquitzat amb unes relacions de poder molt clares” entre, per exemple, l’entrenador i els jugadors o jugadores. És, per tant, un sector que, com molts altres, no se salva de la xacra dels abusos sexuals i per aquest motiu, des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha volgut contribuir a la detecció de possibles males pràctiques.
El recurs presentat, anomenat ‘Prevenció de l’assetjament i l’abús sexual i per raó de sexe a l’esport’ és un guia que es podrà consultar als webs municipals tant d’Esports com del Centre per a la Igualtat i Recursos per a les dones, i abans caldrà crear-se un compte d’usuari. L’eina va dirigida, sobretot, a sensibilitzar i detectar possibles casos en què el menor es pugui sentir incòmode pel contacte físic no volgut amb un adult. Per això s’adreça als quadres directius de les institucions esportives, però també als tècnics, els jugadors i les seves famílies, de manera que s’obri un debat i qualsevol afectat s’hi pugui sentir identificat.
El quadern és pioner a l’estat espanyol i parteix de la base que per detectar i eradicar aquestes males pràctiques cal, primer, reconèixer la seva existència. Segons la regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, “és una eina pensada també per donar un abordatge ràpid i eficient. Això ens assegura que minimitzem les conseqüències o les seqüeles de qui ho està patint”. El comissionat d’Esports, David Escudé, afegeix que “la guia vol ser, sobretot, pràctica i vol sensibilitzar els més petits del que està bé i el que està malament“.
El nou recurs també fa reflexionar sobre l’existència de grups de WhatsApp dels equips amb menors i un únic adult, o la conveniència que l’entrenador es dutxi amb els seus jugadors. Analitza, de fet, els límits en les relacions entre adults i menors. Posa, de fet, diversos casos pràctics i activitats que es poden fer per fer una diagnosi efectiva.
Per aquest nou recurs, el punt de partida ha estat un estudi del Grup de recerca en l’Esport i l’Activitat Física (GREAF) de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, que es va presentar el 2012 sobre l’assetjament i l’abús sexual entre les universitàries que cursaven ciències de l’activitat física i l’esport a tres universitats catalanes. Totes les participants (unes 200) havien estat esportistes i competit a Catalunya i una de les conclusions més reveladores va ser que entre un 6 i un 8 % van respondre haver patit el que es considera assetjament sever. Un 1 % de les noies va reconèixer, fins i tot, haver rebut pressions per mantenir relacions sexuals a canvi de, per exemple, jugar més minuts.
