L’acusat va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona l’any 2005. Aleshores, una manca de coordinació entre la fiscalia i l’Audiència de Barcelona, que el va jutjar i condemnar, va fer que el cas aixequés polseguera. El 2004, quan el violador estava empresonat en espera d’anar a judici, va quedar en llibertat perquè no es va tramitar la pròrroga de presó preventiva que es requeria transcorreguts els dos primers anys després de ser detingut.
