Hi ha 15 contaminants, dels quals el NO2 i les PM10 són especialment crítics perquè se n’assoleixen nivells especialment rellevants a les àrees urbanes.
El diòxid de nitrogen (NO2)
L’atmosfera conté un 78 % de nitrogen. Quan es produeix una combustió d’elevada temperatura una part petita d’aquest nitrogen s’oxida i genera òxids de nitrogen, un gas nociu per a la nostra salut. La principal de font d’emissió a l’àrea metropolitana és el trànsit rodat, que en genera el 45 % de les tones que s’emeten anualment. La resta prové de la generació elèctrica, la indústria o les calefaccions. Si mirem, però, el que respira una persona, com que estem més a prop dels vehicles que no pas de la indústria, es calcula que aquest tant per cent procedent del trànsit rodat puja al 70 o 80 %. Els que més en generen són els vehicles dièsel.
Les partícules en suspensió
Les partícules en suspensió, les PM10 (inferiors a 10 micròmetres de diàmetre) són sòlides, no pas gasoses. La majoria, segons Carol, venen sobretot de gasos que s’han emès i que es transformen a sòlids a l’atmosfera. Un 35 %, però, sí que venen dels vehicles, i una tercera part d’aquest percentatge, del desgast dels frens i les rodes amb el paviment.
El paper de la pluja o el vent
La ciutat de Londres té nivells de partícules més baixos que Barcelona a causa de la pluja, més freqüent, que neteja aquest tipus de contaminant. La pluja, per tant, és eficient a l’hora de fer-ne baixar la concentració.
En el cas del diòxid de nitrogen, però, el vent és el meteor més favorable per tal de fer-ne minvar la concentració. Segons Querol, el vent és més important que la pluja per tal de netejar la contaminació.
Altres contaminants
L’ozó és un contaminant que es forma a l’atmosfera a partir dels òxids de nitrogen. A l‘estiu, quan bufa la marinada, la pol·lució de la ciutat -que conté grans quantitats de diòxid de nitrogen- ressegueix el curs del Besòs i el Congost i arriba fins a la Plana de Vic. Durant aquest transport o viatge es generen reaccions fotoquímiques i quan arriba a Vic s’ha produït l’ozó a partir del diòxid de nitrogen. Així doncs, l’ozó el noten a la Plana de Vic, per bé que els seus precursors es generen a la regió metropolitana.
Finalment, l’investigador del CSIC ha destacat que un altre contaminant que darrerament es fa notar força és el benzopirè, un hidrocarbur perillós gestat per les estufes de llenya o de pèl·lets. Convindria, puntualitza, crear una legislació per tal de reduir-ne les emissions.
A l’enllaç incrustat en el següent tuit de @btveltemps podeu escoltar l’entrevista sencera a Xavier Querol, realitzada aquest dimecres a ‘El matí de Barcelona’, de betevé 91.0 fm:
Si us heu perdut l’entrevista a Xavier Querol @xqcgeo sobre la contaminació a Barcelona no patiu, aquí la teniu: https://t.co/H7wGVZBUh1
— btv el temps (@btveltemps) 8 de febrer de 2017
