Un globus sonda no és res més que un globus ple d’heli lligat a una petita estació meteorològica que conté sensors de temperatura i humitat. També permet determinar la pressió atmosfèrica i el vent en altura mitjançant un sistema de posicionament GPS. El globus pot anar pujant fins a uns 25 quilòmetres d’altura, fins a assolir la part baixa de l’estratosfera, on acaba explotant. Els sensors incorporats a la petita estació meteorològica van recoberts de materials que en minimitzen l’impacte en tornar a caure. La majoria de globus que es llancen des de Barcelona cauen, un cop exploten, al mar, a causa de la circulació predominant de l’oest en altura.
Roger Vendrell, cap de la Unitat de Sistemes d’Observació Meteorològica del Servei Meteorològic de Catalunya, ha explicat a ‘El Matí de Barcelona’ que aquests globus s’alliberen diàriament arreu del món a la mateixa hora: a les 00 i 12 h UTC (hora universal).
Les dades que ens aporten els globus es reflecteixen als radiosondatges, una mena de gràfics on es representa el perfil vertical de l’atmosfera, és a dir, com varien la temperatura i la humitat amb l’altura. Els radiosondatges permeten localitzar les inversions tèrmiques -una informació útil en situacions de contaminació atmosfèrica-, però també serveixen per inicialitzar els models meteorològics o per calcular els índexs d’inestabilitat. Les dades del radiosondatge de Barcelona es poden consultar diàriament a través de la pàgina web del Servei Meteorològic de Catalunya.
A continuació podeu escoltar l’entrevista sencera realitzada a Roger Vendrell, del Servei Meteorològic de Catalunya:
