La prudència a l'hora de prendre aquesta decisió és molt important: perquè en principi els tatuatges ho són per a tota la vida i perquè la intervenció a la pell pot comportar riscos sanitaris. És el que es desprèn d'un informe de la Comissió Europea, que alerta que determinats materials que s'utilitzen per tatuar poden portar substàncies cancerígenes. També, es poden degradar amb l'exposició al sol o amb les radiacions làser. ALEJANDRO GARCIA, dermatòleg de l'Hospital Teknon "Com dimonis estem parlant tot el dia compte amb el que menges, compte amb el peix, tot això. I després anar-nos posant metalls pesants tatuats que queden en el nostre organsime retinguts amb molta evidència. És la línia per la qual jo penso que estem canviant i evolucionant gràcies a aquests informes." D'aquest estudi també es desprèn que no hi ha una regulació única a tot Europa. Mentre que en alguns països del continent es permeten determinats materials, a l'estat espanyol hi ha una normativa més estricta. Tot i ser més estrictes, l'Agència de Salut Pública de Barcelona reconeix que ha trobat tintes no autoritzades en circulació. Els professionals del sector, però, asseguren que tots els centres regulats segueixen la normativa vigent des del 2005. ALBERT GRAU, vicepresident de la Federació Espanyola del Tatuatge "No existeix al mercat un pigment pur que es pugui fer servir per a tatuatges que tingui amines aromàtiques o metalls pesants a la seva composició. El que sí pot ser és que en el procés de fabricació es contamini. Per això, després de la fabricació hem d'enviar el producte acabat a un laboratori homologat." Es queixen que, sovint, les inspeccions es focalitzen en els centres acreditats i no paren l'ull en tatuadors il·legals que sí que poden estar utilitzant materials no homologats i vulnerant les condicions higièniques.
Un informe recent de la Comissió Europea indica que la injecció a la pell de determinades substàncies pot provocar des de reaccions inflamatòries fins a possibles càncers, com el de bufeta. L’estudi assenyala els pigments que donen color a la tinta com els potencials perills i, concretament, la presència de metalls pesants i amines aromàtiques.
Tot i l’alerta d’aquestes substàncies en determinades tintes, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) reconeix que l’informe no aporta cap novetat i envia un missatge de tranquil·litat. “Sabem del perill però el risc no el coneixem”, asseguren. En la mateixa línia, el dermatòleg de la clínica Teknon Alejandro Camps considera que no és bo caure en “l’alarmisme”. “És molt més fàcil que tinguem algun problema per un accident de cotxe que per un tatuatge que ens haguem posat”, assenyala. Amb tot, el doctor desaconsella amb rotunditat l’ús d’aquests materials, reclama la necessitat d’informar els usuaris del que se’ls insereix a la pell i considera que s’haurien d’unificar criteris en la regulació del sector.
Actualment, existeix una normativa europea -ResAP- que prohibeix l’existència d’elements tòxics com ho poden ser els metalls pesats o les amines aromàtiques. El vicepresident de la Federació Espanyola del Tatuatge, Albert Grau, és taxatiu: “Aquests materials no estan permesos a Europa”. A l’estat espanyol, a més, hi ha encara una altra normativa -el Reial Decret 209 de 2005-, que és encara més estricta i que fa un control exhaustiu de les tintes que es poden utilitzar. Segons aquesta llei, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris -que ha col·laborat en l’estudi europeu- és l’encarregada d’autoritzar les tintes que s’empren als establiments regulats per a fer tatuatges i, tal com han explicat a BTV alguns professionals, és un pèl més “restrictiva” que l’europea. Des del sector, també estan d’acord amb la necessitat d’obeir a una única norma per a tots els països de la comunitat europea.
Un 50 % de tatuatges es fan sense llicència sanitària
Són moltes les instruccions a què estan sotmesos els locals que ofereixen aquest servei que emanen de la llei autonòmica 90/2008. Primer de tot, l’espai ha de gaudir d’una llicència sanitària i els professionals han d’estar formats en la matèria. També, els usuaris han de signar uns documents en què s’explica quines tintes s’utilitzen -no els materials de què estan fetes- i alguns consells i advertiments per fer-se un tatuatge. A més, tots els estris han d’estar esterilitzats i l’espai, condicionat degudament.
Pel que fa a les tintes, només es poden emprar les que marca l’autoritat competent estatal. Amb l’objectiu que es compleixin aquests requisits, és competència de cada municipi fer les inspeccions necessàries. A Barcelona, és l’ASPB l’encarregada de fer-ho. “És molt senzill obtenir tintes no regulades”, apunten fonts d’aquesta institució, que asseguren que circulen pels establiments de la ciutat.
Grau, per la seva banda, manifesta que els “centres autoritzats no se la juguen” a utilitzar tintes no permeses i posa el focus en totes aquelles persones que practiquen “l’intrusisme professional”. Aproximadament, un 50 % dels tatuatges que es fan tenen lloc en cases privades o llocs que no estan regulats per fer-ne. “De la mateixa manera que hi ha metges que fan avortaments a les seves cases”, afirma. Grau demana que es posi la lupa per evitar que es cometin aquestes il·legalitats. Per una banda, perquè són aquests els que -diu- poden fer ús sense control de materials tòxics; i, per l’altra, per la necessitat de “lluitar per la professionalització del sector”.
Respecte als elements químics que poden resultar perjudicials, Grau deixa clar que “no existeix al mercat un pigment pur que es pugui fer servir per a tatuatges que tingui amines aromàtiques o metalls pesants en la seva composició”. En tot cas, exposa, pot ser que “en el procés de fabricació es contamini”, però subratlla que després de la fabricació, el producte s’envia a laboratoris homologats que l’acrediten.
