El barri del Farró no és aliè del degoteig de cases antigues que s’enderroquen a Barcelona. Fa només quatre mesos que desapareixia la casa modernista del número 36 del carrer de Ríos Rosas i aquest mes ja n’ha desaparegut una altra: la Casa de la Mel de la plaça de Mañé i Flaquer, que datava del 1890. Els veïns ho veuen amb tristesa i impotència i demanen una moratòria dels enderrocs fins que no s’hagi actualitzat el catàleg de patrimoni de la ciutat.
“Sabia que era qüestió de temps que anés a terra”
Joan Bosch és el propietari de l’última casa antiga que queda a la plaça de Mañé i Flaquer, la més cèntrica del barri, i on s’acaba d’enderrocar la Casa de la Mel. La família del Joan viu en aquesta casa des de fa 103 anys, però l’edifici es va construir el 1852.
Explica que quan van tirar la casa de l’altra banda de la plaça, no el va sorprendre gens. “Sabia que era qüestió de temps. Es va buidar fa dos o tres anys i s’hi pot construir un pis més a sobre. O tens molta sensibilitat i hi fas una remunta, o el més fàcil és tirar-ho a terra, fer-hi un pàrquing i el resultat és el que tenim aquí davant”, diu assenyalant un edifici completament nou, on abans hi havia Can Benet, una altra casa antiga de la plaça que va anar a terra fa uns anys.
“No es tracta de tornar al segle XIX”
Joan Bosch, juntament amb altres veïns del Farró, que s’autoanomenen “ecologistes urbans” perquè defensen el paisatge urbà, argumenta que amb un petit pas per protegir elements simbòlics com ara les façanes, tothom hi sortiria guanyant perquè es mantindria, en part, l’esperit del barri. La seva casa tampoc no està catalogada però no té cap intenció de tirar-la.
Per Bosch és trist anar veient com desapareixen totes les cases del voltant que eren antigues com la seva. “No es tracta de tornar al segle XIX, em sembla molt bé que les cases siguin modernes i tinguin ascensor, però el paisatge urbà en si mateix té un valor“, relata. “Si tirem a terra totes les façanes i totes les cases cantoneres que li donen un cert aire i caràcter a les places del barri, al final hi perdem tots“, afegeix.
Volen que es preservin les cases populars
“La preservació del patrimoni avui dia no és només la preservació dels grans monuments”, defensa Araceli Vilarrasa, també veïna del Farró. “És també la preservació dels conjunts de cases populars que preserven la memòria dels barris“. Per altra banda, argumenta que l’enderroc de cases antigues també té un aspecte mediambiental: “Quin sentit té que reutilitzem la roba o uns texans si després tirem una casa a terra per tornar-la a construir, amb tota la despesa energètica que això comporta? No té cap sentit”, afegeix Vilarrasa.
Demanen una moratòria dels enderrocs
Alguns recordaran l’edifici perquè hi compraven mel, i d’altres perquè a partir dels 60 hi va haver la discoteca Humedad Relativa, i molts joves del barri hi van trobar la seva parella. Records que passaran a la història com ja ho ha fet l’edifici, del qual només en queda la runa. Per evitar que altres cases antigues del barri acabin igual, els veïns demanen a l’Ajuntament de Barcelona que actuï i que faci una moratòria dels enderrocs fins que s’hagi actualitzat el catàleg.
