L’Hospital Vall d’Hebron ha aconseguit una fita històrica. El centre ha fet el primer trasplantament pulmonar completament robòtic de tot el món. La cirurgia ha innovat amb un accés nou per on treure i posar els pulmons. Es fa una incisió a la part inferior de l’estèrnum de vuit centímetres per on s’ha tret el pulmó danyat i per on s’ha introduït el nou. Per tant, per primera vegada no ha calgut fer una gran obertura separant costelles i obrint el tòrax que era la manera d’operar fins ara. Una intervenció que pot suposar “un abans i un després en la història dels trasplantaments pulmonars”.
Un abordatge menys agressiu i un postoperatori més fàcil
El pacient operat és un home de 65 anys que patia una fibrosi pulmonar, que s’ha recuperat ràpidament i sense infecció ni dolor a la ferida.
En l’operació habitual, quan es trasplanten els dos pulmons cal fer una incisió tradicional de 30 cm, de banda a banda del tòrax. “El gran problema d’obrir el tòrax és que és un abordatge molt agressiu amb un postoperatori molt delicat”, explica Albert Jauregui, cap del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar del Vall d’Hebron.
Per evitar que la persona rebutgi els nous òrgans cal subministrar una medicació que deprimeix el sistema immunològic de per vida. Això també comporta que el risc d’infecció postoperatòria sigui molt alt. Amb aquesta operació pionera el paradigma ha canviat i es poden fer petites incisions de pocs centímetres i minimitzar aquest risc.
Aquesta nova tècnica quirúrgica ens permet tallar únicament un tram petit de pell, greixos i músculs, una ferida que tanca amb facilitat, molt més segura i que en aquest primer pacient no ha produït dolor”
La cirurgia subxifoide
Els professionals de Vall Hebron feia temps que pensaven com fer que aquesta cirurgia fos menys invasiva. “Sempre topàvem amb la mateixa problemàtica: no se’ns acudia per on podíem treure el pulmó malalt i introduir-hi el nou”, explica Jauregui. Fins que, “finalment, al doctor Iñigo Royo Crespo, se li va acudir una via que s’utilitza per operar el càncer de pulmó i el timus: la cirurgia subxifoide” detalla.
La xifoide és una petita extensió cartilaginosa de la part inferior de l’estèrnum. Així, els cirurgians van fer manualment una incisió de vuit centímetres a la pell per sota de la xifoide i per sobre del diafragma. La pell és molt elàstica, amb la qual cosa els vuit centímetres són suficients perquè hi passin els pulmons.
La intervenció del robot Da Vinci pas a pas
A partir d’aquí, l’operació va ser 100 % robòtica i es va fer amb una màquina molt precisa, el robot Da Vinci. Es van introduir quatre braços del robot per quatre petits orificis (de vuit a 12 mil·límetres d’ample) que es fan en diferents parts del tòrax.
El cirurgià toràcic mou els braços del robot amb quatre palanques de control: una palanca mou un braç que separa el cor del pulmó; dos braços porten els estris quirúrgics com ara bisturís i pinces; mentre que l’últim braç incorpora una càmera que permet al cirurgià tenir una visió en tres dimensions de l’interior del cos del pacient.
Així, un cop separat el pulmó del cor, mitjançant els braços robòtics el pulmó malalt va ser extret per la ferida subxifoide. I per la mateixa incisió es va introduir el pulmó nou, que es va unir al cos utilitzant els braços robòtics.
Segons expliquen els professionals, el robot permet un treball de gran precisió, perquè ofereix una àmplia visibilitat i més grau de llibertat en els moviments. Es poden realitzar incisions mínimes i més precises, s’elimina la tremolor o els moviments involuntaris dels cirurgians i el cansament postural en intervencions llargues.
