Ferran Mascaró, cirurgià oftalmòleg de la clínica Teknon, ha explicat al betevé directe per què a partir d’una certa edat costa més veure-hi de prop. És el que es coneix com a presbícia i no se’n salva ningú. L’oftalmòleg ha volgut deixar clar que la vista cansada “no té a veure amb les pantalles, és una llegenda urbana”. Però també ha explicat que el fet d’estar tot el dia amb aquests dispositius fa que ens adonem més fàcilment que l’estem desenvolupant.
Què és la presbícia?
La presbícia, també dita popularment vista cansada, és la pèrdua progressiva de la capacitat d’enfocar els objectes en funció de la distància a què estan situats, fet que comporta dificultat per veure amb claredat els objectes propers. Es deu a una pèrdua d’elasticitat del cristal·lí, la lent natural de l’ull, que està situat entre la còrnia i la retina, i afecta tots els individus a partir dels 40-50 anys.
La presbícia és inevitable però es pot operar
Ferran Mascaró ha volgut deixar clar que “la presbícia és inevitable, és una evolució natural del cos humà a mesura que envellim”, i que, a més, no es pot prevenir, “sortirà sí o sí”. Habitualment es corregeix amb ulleres per a visió de prop o amb ulleres o lents de contacte progressives, però també es pot eliminar amb una operació.
A mesura que l’ull va envellint s’acaben generant cataractes, que també són inevitables i només es poden corregir amb una operació en la qual s’implanta una lent intraocular. Aquesta lent es fa a mida de cada pacient i té diferents punts focals, la qual cosa també corregeix la presbícia. És per això que en alguns casos de gent que encara no ha desenvolupat cataractes, però ja té presbícia, s’opera per corregir-la.
