L’entitat es va constituir el 2005 per fer costat a les 2.500 famílies que van quedar al marge de la Llei de la memòria històrica, aprovada durant la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero. Des d’aleshores, ha reunit còpies de rebuts que certifiquen oficialment l’import que aquestes famílies van haver de pagar. Malauradament, recorda una de les impulsores de l’ens, Lídia Jiménez, “molts dels agrupats s’estan morint perquè ja són grans i no podran arribar a recuperar els diners confiscats”.
Membres de l’entitat fa anys que regiren arxius oficials per obtenir proves documentals que evidenciïn el decomís de 3.500 milions de pessetes de l’època, precisen. L’equivalència de la pesseta republicana és, diuen, d’1,5 euros actuals, de manera que el valor de la quantitat confiscada superaria els 5.300 milions d’euros.
Lídia Jiménez explica que fa anys que treballen amb els grups del Congrés per impulsar una iniciativa parlamentària, però que la situació està enquistada i, per això, consideren portar el cas davant la justícia espanyola i la justícia europea.
A la caça del “diner roig”
La decisió de requisar l’anomenat “diner roig” es remunta a 1938, quan, en plena Guerra Civil, el Ministeri d’Hisenda del govern franquista va aprovar un decret que prohibia “la tinença de paper moneda posat en curs per l’enemic”, segons el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) d’aquell mateix any. Però l’ordre anava més enllà i ordenava que es confisqués el paper moneda imprès pel govern republicà a partir de 1936, que també havien fet circular alguns ajuntaments i cooperatives.
Veïns de tot Espanya van haver de lliurar els estalvis al Banc d’Espanya, les entitats bancàries privades i els ajuntaments, i així van fer créixer el Fons de Paper Moneda posat en Circulació per l’Enemic, creat expressament per al cas.
