Al barri de Vallcarca i els Penitents, en concret a la carretera de Sant Cugat, número 26, hi ha una parcel·la municipal que el veïnat no vol perdre. Es tracta dels jardins entre la ronda de Dalt i la carretera de l’Arrabassada on ara hi ha també una pista de petanca. El veïns s’havien fet seu aquest terreny però aviat el consistori (que n’és el propietari) hi construirà 34 pisos socials dotacionals per a persones grans, cosa que ha provocat mobilitzacions en contra.
Un cas “típic” a Barcelona
Aquest, segons la urbanista Maria Sisternas, “és un cas típic: solars que han estat buits durant molts anys i que la gent utilitzava com a parcs, malgrat que el planejament no els havia deixat mai lliures”. Assenyala que la ciutat de Barcelona, encara que no ho vegem a simple vista, està completament parcel·lada amb els usos de cada espai assignats. I apunta que, en aquest cas, la parcel·la estava reservada per a equipaments.
En una entrevista a betevé, Sisternas recorda que, a la fitxa urbanística, el solar està pintat de color blau i té un codi que diu HD/7. De fet, explica que ja s’han desenvolupat la major part dels sòls inclosos dins d’aquesta unitat i només queda pendent la peça de la discòrdia.
Els veïns al·leguen que volen preservar la zona verda, però cal que entenguem que això urbanísticament no ha estat mai una zona verda
Habitatge en un terreny qualificat d’equipament
La Llei d’urbanisme permet als ajuntaments destinar un 5 % del sòl d’equipament públic local a habitatge dotacional, que és aquell que es destina a satisfer les necessitats temporals de les persones per raó de:
- dificultat d’emancipació
- requeriments d’acolliment, d’assistència sanitària o d’assistència social
- feina o estudi
- afectació per una actuació urbanística
Actualment a Barcelona hi ha 58 immobles destinats a allotjament dotacional que acullen un total de 4.277 habitatges. La Carta Municipal de Barcelona, aprovada el 1999, també preveia la possibilitat de reservar sòl per a habitatges dels col·lectius de joves i gent gran que no disposaven de recursos econòmics suficients.
Els veïns aposten per la rehabilitació
A l’hora de traslladar les seves queixes, els veïns proposen també alternatives per ubicar els pisos dotacionals. Creuen que l’Ajuntament hauria d’adquirir i rehabilitar habitatges ja existents, en comptes de construir-ne de nous, una idea que, segons Sisternas, tindria tot el sentit perquè és més econòmica i sostenible, malgrat que per l’Ajuntament també seria molt més complicat de gestionar. “És difícil gestionar un parc d’habitatges amb els pisos dispersos: un pis en una finca, un altre en un altre bloc… Qui arregla l’ascensor quan no funciona? Què passa si hi ha goteres a la coberta?”. Per això l’alternativa seria comprar finques senceres, a grans tenidors, o a propietaris que vulguin vendre tots els pisos. Però a la ciutat de Barcelona no hi ha tantes finques buides.
Aquest cas ens ha de fer pensar sobre com assenyalem públicament aquestes reserves d’equipament i anem mentalitzant a tothom que, malgrat que les vegin verdes, són blaves i són per a usos futurs que també necessitem
