(ACN) Un terç de les pacients menors ateses per violència sexual per la Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i Adolescència de la Vall d’Hebron, el 36 % del global, pateix estrès posttraumàtic. Ho han explicat els responsables del servei, l’anomenat equip EMMA, en la presentació del seu balanç anual. Han detallat que 341 pacients s’hi han visitat i que d’aquestes, un 80 % han estat víctimes de violència sexual. Alhora, un 60 % ha presentat psicopatologies que han necessitat tractament especialitzat. A més, han dit que en el 85 % dels casos l’agressor és una persona coneguda i que molts dels episodis, el 45 %, es donen en l’àmbit familiar. Només en un 13 % de les situacions l’autor dels abusos és un individu d’una edat similar a la víctima.
El perfil majoritari, nenes d’entre 8 i 12 anys
Segons ha explicat Anna Fàbregas, coordinadora de l’equip, el perfil del pacient que reben és el d’una menor de deu anys que li fa la revelació a la seva mare. “En el 87 % dels casos són nenes que tenen entre 8 i 12 anys en els moments dels fets”, ha explicat.
Ha afegit que un 60 % de les víctimes de violència sexual presenten psicopatologies que fan necessari un tractament especialitzat. La més comuna és el trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT), que s’ha detectat en el 36 % de les víctimes ateses.
Malsons o irritabilitat, entre els símptomes
Els principals símptomes que presenten aquestes nenes i adolescents són records intrusius i malsons recurrents, evitar situacions, llocs o persones que s’associen amb els fets viscuts, irritabilitat, estat d’hipervigilància, dificultat per experimentar emocions positives o pèrdua d’interès en activitats que abans resultaven gratificants.
A banda del TEPT, hi ha altres malalties com la depressió, les conductes autolesives o l’ansietat, que són habituals entre aquestes pacients.
Un any de tractament
Segons Mireia Forner, psicòloga clínica de l’equip EMMA, la durada mitjana del tractament és un any, tot i que “s’individualitza segons les característiques de cada pacient”. També destaca la importància de fer un bon acompanyament emocional i el suport de l’entorn familiar, els cuidadors i cuidadores o els tutors legals.
En el darrer any, la Vall d’Hebron ha posat en marxa la teràpia cognitiva-conductual grupal focalitzada en el trauma per a adolescents víctimes de violència sexual i les seves famílies. Set noies i el seu entorn proper han participat en setze sessions que han tingut molts bons resultats segons els especialistes. “Ajuden a reduir els sentiments de vergonya, aïllament i estigmatització i contribueixen a crear un clima de confiança i trencar el silenci de persones que han viscut la mateixa situació”, ha assegurat Forner.
Agressor, conegut en el 85 % dels casos
Les especialistes han remarcat que en el 85 % dels casos l’agressor és una persona coneguda per la víctima. De fet, han apuntat que moltes de les situacions que han afectat les pacients s’han produït a l’àmbit intrafamiliar, un 49 % en comparació amb els que han tingut lloc en entorns externs a la família i que representen el 35 %. Així, en els casos que passen en el si de la llar, és el pare el principal autor dels fets, en un 30 % de situacions; seguit de la parella de la mare, en un 19 % d’episodis; el cosí, en un 17 %; l’avi, en un 11 %; i el germà, en un 6 %. L’escola i el lleure són altres llocs on també s’han detectat aquesta mena d’agressions.
En aquesta mateixa línia, les especialistes han assegurat que només en el 13 % de les situacions l’agressor ha estat una persona d’una edat similar a la de la víctima, ja fos de l’àmbit familiar o de l’exterior.
