S'autodenominen "mares de la plaça de Sant Jaume", perquè s'inspiren en les Madres de la Plaza de Mayo argentines. Aquesta és la tercera vegada que es concentren davant el Palau de la Generalitat per reclamar que totes les denúncies s'investiguin fins al final. ADELINA RUIZ, afectada: "Els casos arxivats estan en fosses comunes que les poden obrir si volen. Demanem que reobrin casos, que continuïn mirant, perquè hi ha moltes coses que estan tancades." No tenen cap organització al darrere: de fet, van començar a mobilitzar-se després de l'estiu en trobar-se que les entitats que fins ara vehiculaven les denúncies s'havien quedat sense eines per continuar avançant. L'objectiu: que aquests casos no caiguin en l'oblit. TEODORO, afectat: "Para seguir insistiendo, que aparezcamos en los medios y que la justicia trate de solucionar. Es un tema que se alarga tanto que mi madre no lo va a conocer." La majoria de processos judicials oberts pels nadons robats han estat arxivats perquè no hi ha hagut èxit en la investigació o per un element comú en molts casos: MARISOL GUERRERO, afectada: "Falta de pruebas, por ejemplo la mayoría estan en fosas comunes y nos dicen que no es viable, que no se pueden abrir las fosas." ANTONIA CARRASCO, afectada: "Hemos denunciado al juzgado, nos lo han rechazado y la audiencia provincial dice que sí, que hay indicios, pero claro..." En alguns casos s'han detectat irregularitats en el naixement o la inscripció al Registre d'aquestas nadons, però segons fonts judicials es tracta d'investigacions complicades perquè ha passat molt de temps i algunes proves, com els historials clínics, no apareixen o han estat destruïdes. A la fiscalia de Barcelona només hi queden una desena del centenar de denúncies que hi van arribar.
L’Antonia Carrasco sosté un cartell on es pot llegir que busca el seu fill: “Mai no saps quan et podria trobar el teu fill perdut”. Aquesta dona va parir un nen l’any 1986, però només el va veure el primer dia de vida, en una incubadora. Li van dir que havien de deixar-lo allà en observació perquè el nadó estava malalt i la seva vida corria perill. Al quart dia de ser a la Maternitat li van comunicar la mort del nen, però ella mai no en va veure el cadàver. Això la va fer sospitar, des del primer dia, que li havien robat la criatura.
De casos similars al de l’Antonia n’hi ha desenes a la Maternitat i en altres hospitals de la ciutat. De fet, només a la Fiscalia de Barcelona s’hi han presentat més d’un centenar de denúncies, de les quals només una desena són en curs. La majoria de casos han estat arxivats perquè no hi ha hagut èxit en la investigació o per manca de proves. El fet que moltes de les persones aleshores implicades en els presumptes robatoris de nens tinguin una avançada edat, o hagin mort, en complica la recerca. En alguns casos, els investigadors han reconegut als afectats que han trobat indicis d’irregularitats, però tot així s’han aturat les investigacions.
Són precisament situacions com aquestes les que indignen els familiars que avui es manifesten a la plaça de Sant Jaume. “Si hi ha indicis no es pot tancar un cas, han de continuar investigant-lo, encara que nosaltres també som conscients que potser no és fàcil”, diu Manuel Teodoro. Aquest afectat busca el seu germà, que creu que alguns treballadors de l’hospital els van robar. En Manuel ha pres el relleu de la seva mare, que té 90 anys. Ella continua al peu del canó en totes les concentracions, però ell s’hi mostra preocupat: “Amb la lentitud dels processos i el desinterès de la justícia, em temo que això s’allargarà tant que la meva mare no podrà arribar a conèixer el seu fill”.
De fet, ja són desenes les persones grans que han mort sense veure resolt el seu cas i -diuen els afectats- sense que se’ls reconegui el dolor que han patit per aquesta pràctica il·legal durant el franquisme i els primers anys de la democràcia. Això és precisament el que pretenen amb aquestes concentracions de cada diumenge: que aquests fets no caiguin en l’oblit, i pressionar les administracions per intentar que es reobrin alguns dels casos arxivats.
Hi ha famílies que comencen a plantejar-se recórrer al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, però reconeixen que la seva economia no els ho permet. De moment, han decidit concentrar-se cada diumenge a Barcelona, inspirant-se en les Madres de la Plaza de Mayo de l’Argentina. No tenen cap institució al darrere, ni cap associació: “Ja hem fet el que calia, però ara ens toca anar per lliure”, explica la Marisol Guerrero. Alguns ja han començat a anomenar-les les “mares de la plaça de Sant Jaume”.
