Fotografies del rostre de persones que han viscut al carrer en forma de mural omplen de vida, aquests dies, algunes parets de la ciutat. És el projecte artístic Visibles, d’Arrels Fundació, que, precisament, vol donar visibilitat a la xacra del sensellarisme. “T’havies fixat mai en mi? Segurament no. La vida al carrer em va convertir en invisible, però ara ja no ho soc”. Amb aquest lema posen de manifest com se senten els qui alguna vegada s’han vist empesos a viure al carrer.
L’homenatge a en Juan, que dormia al carrer de la Marina
Veure’s en un mural d’aquestes dimensions, just en el lloc exacte on va viure durant molts anys de la seva vida, encara el remou per dins. Un equip de betevé ha pogut parlar amb en Juan Essomba, nadiu de l’antigua Guinea Equatorial, però que es va instal·lar a Barcelona i, per circumstàncies de la vida, va acabar vivint al carrer, entre el carrer de la Marina i la plaça de la Sagrada Família. “A les 22 h anàvem a dormir i a les cinc del matí els treballadors municipals ja ens feien fora”, relata Essomba.
Et veuen com si fossis brossa. Demano a tothom, a la societat, que ens ajudi. Alguns diuen que vivim bé, el que fem és sobreviure, gràcies a la fundació
El retrat d’en Juan es troba al número 237 del carrer de la Marina on ara tothom el veu, tot i que abans se sentia invisible. Els protagonistes del projecte són usuaris d’Arrels Fundació, però que, com és el cas d’en Juan, ja no viuen al carrer. “És una manera de portar la seva imatge al carrer, però des d’una altra perspectiva més optimista“, ha detallat el tècnic de comunicació de l’entitat, Juan Lemus.
En Jaume i la Laika, protagonistes a un pàrquing de la Rambla
El cas d’en Jaume Mengual i la seva gossa, la Laika, ja el vam conèixer a betevé ara fa dos anys. Els van concedir un dels allotjaments APROP del Gòtic i des de llavors han començat de nou en aquest habitatge. Abans, però, havien viscut durant set anys en un aparcament de la Rambla. Dintre de tot, Mengual en guarda bons records. “Em sento molt orgullós. Aquest pàrquing ha sigut com la meva casa, ens hem tractat com una família. Jo m’he portat bé amb ells i viceversa. És un detall que han tingut. M’agrada, de veritat, no m’ho esperava”, s’ha sincerat.
Totes les fotografies són obra de l’artista Teo Vázquez. El projecte encara està en marxa i, de moment, ja hi ha nou murals com aquests per tota la ciutat. Algunes són a façanes com la de la Filmoteca, les cotxeres de Sants o la Sala Apolo. En total, està previst que n’hi hagi 13.
