Montull ha confirmat que el percentatge que pagava Ferrovial es va calcular a partir de l’import de grans adjudicacions com la Ciutat de la Justícia i la Línia 9 del metro. D’aquí va sortir el 4 %, que es repartien entre Millet, Montull i CDC (2,5 %). Ha detallat, però, que primerament la comissió era del 3 %, però que es va augmentar perquè “Convergència volia més diners”.
La declaració de l’exdirector ha servit també per confirmar que els pagaments de Ferrovial eren per assegurar-se l’adjudicació d’obra pública per part de la Generalitat. Ha explicat que primerament se n’encarregava Millet amb Torrent, a qui -ha dit- ell anomenava “el recadero”. Després de la mort de Torrent, ja va ser ell qui feia els contactes amb el nou tresorer, Daniel Osàcar, qui -ha dit- era l’encarregat d’anar al Palau a recollir els sobres amb els diners.
No hi ha implicat, en canvi, cap altre càrrec del partit, tot i que ha reconegut que va anar a una reunió a l’hotel Diplomatic, amb Millet, Osàcar, Jaume Camps i Germà Gordó. A la trobada, però, ha dit que no es va parlar de les comissions, “potser perquè jo estava al davant” i ha recordat que van parlar de “política per sobre i de futbol”.
Montull sí que ha detallat les tres formes de pagament que la constructora utilitzava. Una era a través de xecs que es cobraven en efectiu al banc i que Osàcar recollia. També es feien servir factures que, segons Montull, els va facilitar Convergència quan ja es va començar a moure “bastants diners”. Sobre els desviaments a la Fundació Trias Fargas, Montull se n’ha desentès i n’ha responsabilitzat Millet.
També ha confirmat que el “Daniel” de la comptabilitat és Osàcar i que sigles GPO servien per registrar les quantitats que es quedaven ell i Millet i també per pagar les orquestres, d’aquí el significat de les lletres que ha dit és Grans Promocions Orquestrals.
Montull ha detallat també la jerarquia i ha recordat que “a mi el gerent de l’Orfeó amablement em deia el bomber, perquè solucionava els problemes que podia haver”. Ha insistit que el flux de pagament en metàl·lic era molt important per pagar els viatges dels cantaires i molts col·laboradors. Les despeses no es justificaven, tot i que -ha dit- en alguna ocasió va demanar que portessin rebuts dels viatges. Aquí, el fiscal, Emilio Sánchez-Ulled, li ha recriminat que “de les seves coses no va demanar rebut”, en referència a les bonificacions que Millet i Montull es van atorgar d’amagat.
L’exdirector ha assegurat també que ha decidit explicar-ho tot perquè la seva filla “està acusada d’una cosa que no és veritat” i ha insistit que ell es el principal responsable de les obres que es van fer a casa de la seva filla i que van tenir un cost que va pujar als 400.00 euros.
