L’exdirectora financera del Palau ha explicat amb detall com es gestionaven els pagaments de Ferrovial al Palau i que servien per pagar comissions a Convergència Democràtica de Catalunya i dels quals Fèlix Millet i el seu pare, Jordi Montull, també se’n quedaven una part. En resposta a les preguntes del fiscal, Emilio Sánchez-Ulled, ha explicat que quan va tenir coneixement que “Ferrovial utilitzaba el Palau per passar diners a Convergència” no sabia que era per a “un tema d’adjudicacions d’obra pública”. Ha remarcat que Millet tenia “sempre controlats” aquests moviments. De fet, ha justificat la seva exhaustiva documentació sobre les entrades i sortides de diners per un “excés de zel” de Millet, qui -ha dit- “era molt estricte i molt, molt incisiu” en aquest tema.
Tal com ha fet prèviament Millet, Montull també ha confirmat que el nom de Daniel que apareix a la comptabilitat és l’extresorer de CDC Daniel Osàcar. A més, Gemma Montull ha aclarit detalls que l’expresident del Palau ha dit que no recordava i ha afirmat que les sigles GPO, les van triar “a l’atzar Millet i Montull i que era el percentatge que ells es quedaven”.
Sobre les dues inspeccions que Hisenda va fer al Palau en detectar la gran quantitat de moviments de bitllets de 500 que hi havia, Montull ha relatat que el seu pare li va entregar unes factures falses, “en què s’havia canviat el nom”, per poder justificar els pagaments i ha assegurat que aquestes factures li havia entregat Osàcar.
Montull s’ha emocionat en quatre ocasions durant la seva declaració. Primerament, en destacar la seva voluntat de col·laborar amb la justícia, en un parell d’ocasions quan ha fet referència al seu pare i, en especial, en afirmar que “no m’he quedat ni un sol euro” del Palau. També ha insistit que a mesura que coneixia la trama d’activitats il·legals de Millet i Montull, mai no es va plantejar de recriminar-ho a ningú i ha recordat que “tots allà complíem ordres, Millet era el cap suprem, ningú no questionava el que feia i el que volia. El senyor Millet era una persona honorable per a tothom, l’atenien tots els governs i personalitats i ningú no qüestionava res”.
