Si una dona arriba al consultori mèdic i es queixa d’ofec o cansament, molt probablement acabarà la visita amb tractament per a l’angoixa o l’ansietat. El que podria estar passant, però, és que s’estigui endarrerint el diagnòstic d’una malaltia cardiovascular. Així ho ha explicat la metgessa Blanca Coll-Vinent al betevé directe. I així ho recull el llibre Ets una exagerada. Biaix de gènere i sexe en salut, que ha publicat juntament amb la periodista Isabel Muntané.
Totes dues, i amb la col·laboració de quatre hospitals catalans, proposen un viatge divulgatiu per 13 malalties i els símptomes diferents que suposen per a homes i per a dones. L’objectiu, esmenar incorreccions de la recerca mèdica i actualitzar processos i pràctiques per apropar-los a una atenció més individualitzada, sobretot amb atenció als diagnòstics de les dones.
Les dones triguen més a anar al metge
Les autores confirmen que les malalties en les dones es diagnostiquen més tard “segurament perquè han de cuidar algú altre o perquè no identifiquen el símptoma com a greu i s’apropen més tard a la consulta”. A això cal sumar-hi el retard en els diagnòstics, ja que es tracten a partir d’un model mèdic que se centra en els homes, però que es continua aplicant a tothom. Aquest diagnòstic universal pot ocasionar conseqüències no desitjades per a la salut física i psíquica, sobretot de les dones.
“Té seqüeles per a la nostra salut i, fins i tot, pot generar perill de mort. No ho som gens, d’exagerades”, diu Coll-Vinent sobre el biaix. A banda, la metgessa afegeix que la majoria de fàrmacs estan estudiats conjuntament, però no distingeixen dosis diferents segons el sexe. Les dones eliminen més lentament els fàrmacs i, per això, necessiten molta menys dosi. “Com que prenem el mateix que els homes, tenim facilitat d’intoxicar-nos i tenir més efectes secundaris“, destaca la metgessa.
La formació, vital per millorar el futur
El llibre agrupa testimonis de pacients que expliquen de primera mà com aquesta mirada androcèntrica afecta la vida de les persones i fa reflexionar sobre com és de necessari i urgent analitzar la medicina en perspectiva de gènere. La periodista Isabel Muntané exposa que “tot és molt fàcil d’entendre i el llibre fuig de tecnicismes per ser més proper a la gent”.
Muntané i Coll-Vinent es mostren contundents de cara al futur: “Ara que ja sabem que per dins i per fora homes i dones som diferents, ha de ser obligatori que els estudis, les guies i els informes es desdoblin“. També alerten que queda molta feina per fer, però que “és importantíssim treballar amb les persones que ja estan entrenades en aquestes separacions”.
