(ACN) Les dones pateixen més problemes de salut mental que els homes, sobretot trastorns com depressió o ansietat. Entre els factors que poden explicar aquesta realitat hi ha els estereotips de gènere, feines més precàries o més càrrega de les cures. “És una cursa d’obstacles i un dia o altre t’entrebancaràs. Llavors poden aparèixer problemes d’insomni o de més fatiga, que poden minvar l’estat d’ànim”, afirma la doctora Gemma Parramon, cap de secció de Psiquiatria del Vall d’Hebron.
La prevalença de la depressió en les dones és del 7,1 % i duplica la dels homes (3,5 %), segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del juliol del 2019 al del 2020. Per cada cas greu en homes, n’hi ha 3,5 en dones, recull la mateixa font. “Les estadístiques mostren que la dona té més problemes de salut mental, sobretot trastorns afectius, com són la depressió i l’ansietat”, exposa Parramon.
La psiquiatra del Vall d’Hebron destaca que, darrere d’aquesta major incidència, s’hi troben molts factors psicosocials i que qui els “corona” són els estereotips de gènere. Les feines de les dones estan més precaritzades, són menys visibles i, en molts casos, són elles qui es queden a casa per cuidar dels fills o assumir altres cures. “Si la dona no s’ocupa de la família, se la critica i llavors entra el sentiment de culpa. És un factor més”, recalca aquesta doctora, per afegir: “Tot això va sumant. No tens per què generar un trastorn perquè pots tenir més o menys estratègies”.
Cal anar més enllà de la “medicina biquini”
A més de factors com aquests, la psiquiatra també apunta a errors metodològics a l’hora de recollir la informació, com les diferències de diagnòstic entre homes i dones. Així, l’infradiagnòstic de la depressió pot afectar més els homes i la malaltia pot trobar-se oculta en altres trastorns, com l’addicció a l’alcohol, més prevalent que en les dones, assenyala la que també és presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental.
D’altra banda, Parramon adverteix que hi ha “molt desconeixement” de la salut de la dona i que s’ha d’anar més enllà de l’anomenada “medicina biquini”, un concepte establert per la cardiòloga Nanette Wenger als anys 80 per referir-se a la medicina i recerca que se centren en els pits i l’aparell reproductor de la dona però no va més enllà. “La medicina que més s’ha centrat en les dones és aquella que s’ocupa del que tapa el biquini”.
“Hem identificat la dona com a mare i aquí ja perdem molta informació. Tenim moltes malalties ginecològiques, però també altres que afecten d’una forma diferent les dones, com les del cor”, diu la psiquiatra, que indica que més de 700 malalties es diagnostiquen més tard en les dones que en els homes, tal com recull el llibre ‘Perspectiva de gènere en medicina’, de la Fundació Dr. Antoni Esteve.
