En Nouho i el Yaya veuen una llum al final del túnel. Tots dos van fugir del seu país, la Costa d'Ivori, poc després d'esclatar la guerra, ara fa nou anys. Els ivorians representen el 25% del total de peticions d'asil a Espanya que tramita la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. NOUHO DJANE, sol·licitant d'asil "He tenido amenazas directas, agresiones directas, yo, conocidos y familiares. He visto que la situación era muy invivible, no se podía vivir porque en qualquier momento te podían matar por se una persona del norte.Te podían matar por ser musulmán." En Yaya va escapar d'un grup militaritzat rebel que l'havia reclutat i l'obligava a abusar de la població. YAYA OUATTARA, sol·licitant d'asil "Aquells dels qui vaig fugir al meu país, encara són allà. N'hi ha alguns que van morir, i d'altres que encara són allà. No puc tornar .'han dit directament que jo els he traït. Tot i que l'Estat espanyol els va denegar la petició d'asil, com fa en la majoria dels casos, ara, l'escenari internacional ha canviat. ANNA FIGUERAS, servei jurídic de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat "L'Alt Comissionat de les Nacions Unides ha emès una recomanació a tots els països signants dels acord de Ginebra perquè no expulsin cap pesona natural de Costa d'Ivori, per la situació de violència que viu el país. Per això ara demanem una segona petició d'asil per a molts casos." Amb aquesta demanda oficial, la Comissió d'Ajuda al Refugiat espera que canviï la tendència d'Espanya. En els últims anys ha denegat el 92% de les sol·licituts d'asil.
De fet, arrel dels darrers aldarulls i brots de violència que torna a viure el país, i que s’ha incrementat el darrer mes, la xifra de persones que demanen asil no para de créixer. La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat estan tramitant actualment trenta expedients, però des del 2002 no han deixat de treballar amb persones que fugen de la guerra de la Costa d’Ivori. Denuncia que molts immigrants són perseguits als seus països i que quan arriben a Espanya no poden exercir el dret de demanar asil fins uns mesos després, tot i que la llei estableix que s’hauria de poder fer a l’instant. En ocasions, aquestes persones no han pogut fer la petició fins un any després d’haver arribat a Espanya.
El cas és que molts ivorians són detinguts en arribar a territori espanyol i se’ls tanca a Centres d’Internament d’Estrangers. Si s’acorda no repatriar-los i deixar-los en llibertat, aleshores se’ls permet demanar el dret d’asil. I només es pot fer en aquesta circumstància. Després de tramitar la sol·licitud, la situació dels immigrants demandants d’asil és de total incertesa. Tot i que no perden l’esperança, són totalment conscients que Espanya només accepta el 8% dels expedients de sol·licitud d’asil. Una realitat que la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i altres entitats que treballen en el mateix sector s’encarreguen de donar a conèixer als immigrants.
Ara tenen l’esperança que totes les peticions que s’han denegat puguin ser acceptades, gràcies a la resolució que l’ACNUR ha emès el gener del 2011. CEAR insisteix que els països signants dels acords de Ginebra i que estan en condicions d’acollir aquests immigrants no poden passar per alt les recomanacions de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides. Concretament, la resolució recomana no expulsar cap persona natural de Costa d’Ivori. Donat que la majoria de sol·licituds són denegades, els serveis jurídics de CEAR treballen per demanar una segona petició d’asil.