El nombre de refugiats que han entrat a la xarxa de serveis de l’Ajuntament aquest mes de gener ha estat el més alt de la història: 556 persones en un mes, el que suposa un increment d’un 85 % respecte al gener anterior. En àmbit anual, el 2016 se’n van atendre 2.292 mentre que el 2015 se n’havien atès 1.374; i pel que fa al total d’actuacions (és a dir, el número d’intervencions fetes pels diferents serveis i entitats), el 2016 se’n van produir 10.910, un 26 % més que un any enrere (quan n’hi va haver 8.603). Per al tinent d’alcalde de Drets Socials, Jaume Asens, “això demostra que Barcelona és una ciutat acollidora”.
Paral·lelament a l’augment d’actuacions que fa el SAIER (el servei d’atenció als refugiats), el consistori ampliarà les places disponibles per acollir refugiats. Tal com s’havia anunciat al novembre, l’objectiu del pla Nausicaa és disposar de 100 places. Actualment Barcelona en té 47 (de les quals 41 ja estan ocupades), i abans que acabi el febrer el govern es compromet a superar la vuitantena amb la col·laboració de les entitats que treballen amb refugiats. A més, seguint la voluntat del pla Nausicaa d’incidir en col·lectius vulnerables, Asens ha dit que de les 34 places noves “vuit corresponen al col·lectiu LGTBI, que requereix atenció personalitzada”.
“Qui s’hauria de sentir més interpel·lat és l’Estat”
Preguntat per la polseguera que va aixecar la intervenció del periodista Jordi Évole al concert Volem Acollir (en què va titllar d'”incompetents” les administracions, en relació amb l’acollida de refugiats), Jaume Asens ha assegurat que el govern municipal no s’ha sentit interpel·lat: “Segurament, qui més s’hi hauria de sentir són els qui no eren al concert: l’Estat, el PP i Cs”, ha sentenciat. Tot i reiterar la manca de col·laboració del govern espanyol en aquest àmbit, Asens ha assegurat que en la darrera trobada entre ambdues parts hi va haver “un reconeixement i una bona predisposició”. Ha dit, això sí, que “aquest canvi d’actitud arriba tard”.
